Escoltar música pot tenir un efecte important en l’activitat del cervell, influenciant-la i afectant els nostres processos mentals. Això ens explica un article publicat a ‘Ars Technica’ i que apunta que, tot i que l’anomenat “efecte Mozart” no existeix, el cert és que la relació entre la música que escoltem i els canvis en el funcionament del nostre cervell és difícil de negar.
Un ús conegut però poc estudiat
Com apunta el mateix article, la música s’ha fet servir com a eina per millorar les habilitats, ja sigui en soldats anant a la batalla, els mariners en llargs viatges o fins i tot els teixidors. La demostració científic d’aquests efectes, però, es va començar a investigar fa relativament poc. Un cas és, justament, l’efecte Mozart, segons el qual la música clàssica millora el funcionament cognitiu.
Alguns descobriments interessants
No obstant això, el fenomen no és cert. El que sí que ho és és que, tot i que la música de fons no ajuda a treballar, ajuda a impedir les distraccions. I continuant les investigacions, s’ha pogut descobrir un efecte anomenat ‘entrenament cerebral’, que podria millorar la memòria, la concentració, el son i l’activitat física.
La tècnica inclou manipular les ones cerebrals. Fins ara se n’han descobert cinc tipus: alfa, beta, theta, delta i gamma. Les ones alfa indiquen un estat de repòs mentre que les beta són indicadors de la vigília. No obstant això, els seus efectes se superposen. Les gammes i les beta, per exemple, ajuden amb l’atenció, mentre que les theta i les delta ajuden a dormir.
Teràpies molt discutides
Partint d’això, sembla teòricament possible modular la freqüència de la música amb qualsevol d’aquestes ones. L”entrenament cerebral’ es basa en fer que una persona escolti música amb dues freqüències diferents fent servir auriculars, per crear una diferència, una diferència que equival a les ones cerebrals que produïm.
No obstant això, els beneficis que pot donar això encara són objecte de debat. Si bé alguns científics creuen que pot tenir un efecte molt gros, apuntant que es poden millorar les capacitats de les persones, n’hi ha d’altres que consideren que l’únic efecte positiu depèn de si la música agrada o no a la persona, perquè canvia el seu estat d’ànim. De fet, fins i tot en proves d”entrenament cerebral’ s’ha vist com els resultats eren millor fent servir música que no pas amb soroll blanc modulat a freqüències determinades.
Molt per aprendre
Així doncs, l’efecte de la música sembla clar, però el seu abast, la durada i el mecanisme són motiu de discussió. Aquests darrers punts de fet, podrien marcar els usos que se’n poden fer, que poden anar de la millora de les capacitats del dia a dia a un ús terapèutic en persones amb Alzheimer, insomni o fins i tot trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. Una utilitat especial de la música és en el cas dels pacients de Parkinson, que sembla que produeix una recuperació notable en la capacitat de moviment.
Així doncs, caldrà continuar investigant per bé que, de totes totes, el poder de la música no es pot ignorar.
