Els esforços que han fet tant els governs europeus com el dels Estats Units per reduir la pol·lució atmosfèrica poden haver tingut l’efecte inesperat de fer augmentar els huracans a la regió de l’Atlàntic Nord. En un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’, un equip de científics ha relacionat el descens del 50% en els aerosols a Amèrica del Nord i Europa amb un 33% d’augment d’aquest tipus de tempestes a la regió.
Una situació inversa a la de l’Àsia
En una relació semblant, l’augment del 40% en aquest tipus de contaminació a la Xina i l’Índia en el mateix període han fet, en canvi, que el número de ciclons a la zona nord-occidental de l’oceà Pacífic hagi caigut un 14%. Així doncs, aquest descens dels aerosols, que ha causat un gran benefici a la salut pública, també té alguns efectes poc desitjables i totalment inesperats.
La contaminació “compensava” l’efecte hivernacle
A diferència dels gasos d’efecte hivernacle, que absorbeixen la llum solar i escalfen el planeta, els aerosols reflecteixen la llum que arriba i, per tant, el refreden. Així doncs, la reducció d’aquest tipus de contaminació, sense una davallada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ha fet que l’oceà absorbeixi més llum solar, s’escalfi més i hi hagi més tempestes.
Això no vol dir, és clar, que reduir la contaminació atmosfèrica hagi estat una mala idea sinó, simplement, que abans frenava els efectes del canvi climàtic i ara, en canvi, es veuen més. A partir d’ara, doncs, serà molt clar que els canvis en la freqüència i la intensitat dels huracans seran, essencialment, a causa de l’escalfament global, si més no a l’Atlàntic Nord. Si la contaminació també es redueix a l’Àsia, doncs, es podrien esperar efectes semblants, un “rebot” respecte la situació actual.
