Un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). ha estudiat la utilitat de la música perquè les persones autistes puguin millorar la seva capacitat de desxifrar expressions facials i, a través d’elles, les emocions. Les seves conclusions, publicades a la revista ‘Brain Sciences’ indiquen que efectivament la música pot ser una eina per millorar tant la identificació com la inducció d’emocions a través de les expressions.
Problemes per llegir què fan els altres
Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) tenen molts problemes per identificar les emocions i intencions dels altres i això els impedeix aprofitar l’aprenentatge que donen el comportament, els gestos i les emocions a una persona. Alhora, però, aquestes persones també acostumen a gaudir de la música com una persona neurotípica i també se senten afectades emocionalment per ella.
És per això que els investigadors han explorat la possibilitat de millorar el reconeixement de les emocions a les expressions facials amb la música. “Els nens amb TEA sovint tenen intacte el processament de la música”, explica Rafael Ramírez Meléndez, coautor de l’estudi i director del Music and Machine Learning Lab de la UPF, que afegeix que alguns estudis “confirmen que són millors processant i reconeixent el to que les persones neurotípiques”.
Un estudi vinculant emocions i música
En aquest estudi, van reclutar 25 nens d’entre 6 i 11 anys amb TEA i d’alt funcionament (amb un QI superior a 80). Es va emprar una base de 4.900 imatges d’expressions facials humanes del Karolinska Directed Emotional Faces, que es compon de fotos a color de 70 dones i homes que mostren 7 expressions facials diferents, cadascuna vista des de 5 angles. En aquest estudi es van fer servir 4 emocions: felicitat, tristesa, por i enuig.
Els investigadors van observar dues emocions diferents: la percebuda, que veiem però no sentim, que es quantifica a través de respostes orals; i l’induïda, la que sentim realment en observar les expressions facials, quantificada a través de l’activitat cerebral dels participants.
Els investigadors van dividir els nens en un grup control sense música i un d’experimental a qui van ensenyar les cares en tres condicions consecutives. Primer se’ls ensenyava la cara i els demanava que identifiquessin l’emoció, sense dir si la resposta era correcta o no. Després se’ls tornava e ensenyar però se’ls posava un àudio amb una emoció que concordava amb la de la cara de la imatge. Finalment, se’ls va tornar a posar la imatge, com el primer cop, per veure si hi havia efectes residuals.
Resultats molt clars
En totes les condicions es van considerar imatges i àudios diferents per evitar la memorització, de manera que els nens mai no van veure la mateixa imatge ni durant la mateixa sessió ni en sessions diferents. Ramírez Meléndez explica que “gairebé totes les respostes verbals van millorar la precisió” en la identificació de les emocions, passant del 47% al 77% d’encerts.
L’estudi a consistir en sessions setmanals de 15 minuts durant 4 setmanes, mesurant l’evolució en el procés de reconeixement d’emocions. L’activitat cerebral dels nens es va mesurar mitjançant electroencefalogrames i, a més de les respostes verbal, es van analitzar les diferències en la resposta del cervell. així, explica el coautor de l’estudi, es podia “quantificar el grau d’excitació i de positivitat/negativitat de la resposta emocional”. Els resultats, tot i que no estan perfectament correlacionats, mostren un augment de la relació entre l’estat emocional dels nens, segons els senyals cerebrals, i l’estímul mostrat.
Així doncs, sembla que la música es pot emprar per millorar tant la identificació d’emocions a les expressions facials com per induïr emocions a través d’estímuls facials, si més no en nens amb TEA d’alt funcionament. El següent pas, diuen els investigadors, és estendre això a situacions contextuals com ara vídeos amb contingut emocional, i també gamificar l’essència de l’estudi per millorar les capacitats emocionals dels nens mentre juguen a casa.
