Aturar una pandèmia és vint vegades més car que prevenir-la. Aquesta és la conclusió a què va arribar un equip d’investigadors després d’un estudi. Els seus resultats, publicats a la revista ‘Science Advances’, són el resultat de comparar els costos de prevenir pandèmies i els de mirar d’aturar-ne una, un procés dut a terme per epidemiòlegs, economistes, ecologistes i biòlegs de 21 institucions diferents.

La prevenció és, definitivament, la millor opció, no només pel cost humà sinó també l’econòmic. Segons el treball, prevenir una pandèmia com la de Covid-19 hauria costat una vintena part del que ha costat fins ara. El més eficient, doncs, seria prevenir que els virus passessin dels animals a altres animals i als humans, com ha passat no només amb la Covid sinó també amb l’Ebola o la sida, entre molts altres.

Un hospital militar nord-americà durant la pandèmia de grip espanyola
Un hospital militar nord-americà durant la pandèmia de grip espanyola de principis del segle XX

L’estudi afirma que el primer pas hauria de ser la inversió en aturar la desforestació dels boscos tropicals i el tràfic il·legal d’animals, a més de posar fi al comerç de carn d’animals salvatges a la Xina i millorar els sistemes de vigilància i control tant dels animals salvatges com dels domèstics. Si no aturem aquests processos, les malalties continuaran arribant-nos, i tenim prou exemples com per conèixer-ne les pitjors conseqüències.

Si es fes servir només un 5% del cost anual estimat de les vides humanes perdudes per la Covid en protecció del medi ambient i control de malalties, el risc que es produís una pandèmia podria reduir-se a la meitat, salvant 1,6 milions de vides cada any i el cost associat en 10 bilions (10.000.000.000.000) de dòlars.

Pacient ingressat a l'UCI de Vall d'Hebron per Covid-19, en posició de decúbit pron | ACN
Pacient ingressat a l’UCI de Vall d’Hebron per Covid-19, en posició de decúbit pron | ACN

Amb aquesta inversió, es podrien preparar més biòlegs especialitzats en fauna salvatge i veterinaris. També es podria crear una base de dades global de virus, per identificar la font de nous patògens prou ràpid com per aturar-ne o alentir-ne la propagació i també per poder desenvolupar proves de diagnòstic i vacunes molt més ràpidament.

En un món com el d’avui, on les pandèmies apareixen cada cop més ràpid i també es propaguen a una velocitat mai vista fins ara a causa de la globalització, tenir un sistema mundial per identificar i combatre nous patògens i, especialment, aconseguir que arribin als humans el mínim possible, pot ser essencial pel futur.

Més notícies
Sarah Gilbert en una imatge d'arxiu | Europa Press

La creadora de la vacuna Oxford: “la propera pandèmia pot ser pitjor”

Sarah Gilbert demana més fons per preparar-nos pel que pugui arribar i que tot el que s'ha aconseguit fins ara no es perdi
:  - Mobile
Un ratpenat d'orelles d'embut cubà  | Societat Zoològica de Londres

Els coronavirus poden estar passant de ratpenats a humans centenars de milers de cops cada any

Un estudi identifica les regions on hi ha més perill que comenci una altra pandèmia
:  - Mobile
Mútua Terrassa i el dia a dia d'un hospital bolcat contra la Covid-19  | Redacció

Els experts demanen prevenir la propagació de patògens animals per evitar més pandèmies

Exigeixen que es prenguin mesures perquè situacions com la de la Covid no es tornin a repetir
:  - Mobile
El virus de la MERS

Predir la propera pandèmia, una tasca impossible

La majoria de virus que causen malalties en humans venen d'altres animals i alguns investigadors estan mirant de saber quins podrien ser els propers
:  - Mobile
Vianants amb mascareta al Passeig de Gràcia

Tres pandèmies en vint anys: la societat del segle XXI accelera la propagació de malalties

Els grans moviments de persones i la urbanització d'espais naturals faciliten la transmissió global de patògens
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa