Aturar una pandèmia és vint vegades més car que prevenir-la. Aquesta és la conclusió a què va arribar un equip d’investigadors després d’un estudi. Els seus resultats, publicats a la revista ‘Science Advances’, són el resultat de comparar els costos de prevenir pandèmies i els de mirar d’aturar-ne una, un procés dut a terme per epidemiòlegs, economistes, ecologistes i biòlegs de 21 institucions diferents.
La prevenció és, definitivament, la millor opció, no només pel cost humà sinó també l’econòmic. Segons el treball, prevenir una pandèmia com la de Covid-19 hauria costat una vintena part del que ha costat fins ara. El més eficient, doncs, seria prevenir que els virus passessin dels animals a altres animals i als humans, com ha passat no només amb la Covid sinó també amb l’Ebola o la sida, entre molts altres.
L’estudi afirma que el primer pas hauria de ser la inversió en aturar la desforestació dels boscos tropicals i el tràfic il·legal d’animals, a més de posar fi al comerç de carn d’animals salvatges a la Xina i millorar els sistemes de vigilància i control tant dels animals salvatges com dels domèstics. Si no aturem aquests processos, les malalties continuaran arribant-nos, i tenim prou exemples com per conèixer-ne les pitjors conseqüències.
Si es fes servir només un 5% del cost anual estimat de les vides humanes perdudes per la Covid en protecció del medi ambient i control de malalties, el risc que es produís una pandèmia podria reduir-se a la meitat, salvant 1,6 milions de vides cada any i el cost associat en 10 bilions (10.000.000.000.000) de dòlars.
Amb aquesta inversió, es podrien preparar més biòlegs especialitzats en fauna salvatge i veterinaris. També es podria crear una base de dades global de virus, per identificar la font de nous patògens prou ràpid com per aturar-ne o alentir-ne la propagació i també per poder desenvolupar proves de diagnòstic i vacunes molt més ràpidament.
En un món com el d’avui, on les pandèmies apareixen cada cop més ràpid i també es propaguen a una velocitat mai vista fins ara a causa de la globalització, tenir un sistema mundial per identificar i combatre nous patògens i, especialment, aconseguir que arribin als humans el mínim possible, pot ser essencial pel futur.
