Durant les darreres dues dècades, només dos coronavirus han aconseguit escampar-se per tot el món. El primer va ser el SARS-CoV, responsable de la síndrome respiratòria aguda greu i que va causar una gran alarma a nivell mundial el 2003. El segon, com tots sabem, és el SARS-CoV-2, causant de la pandèmia mundial de Covid-19. Tot plegat, però, podrien ser només els casos més coneguts entre centenars de milers d’infeccions no diagnosticades per coronavirus originaris dels ratpenats. Així ho afirma un estudi publicat en pre-impressió i de què s’ha fet ressò la prestigiosa revista ‘Science’, que calcula que unes 400.000 persones són infectades cada any sense causar cap brot.
Així, és possible que coneguem les infeccions zoonòtiques molt menys que no ens pensem i que, si les continuem subestimant, la Covid-19 sigui només la primera de les pandèmies globals que poden venir els propers anys. Els investigadors han creat un mapa dels hàbitats de 23 espècies de ratpenat que se sap que són reservoris de coronavirus potencialment perillosos, i l’han superposat a les dades de densitat de població d’humans per veure quins indrets són els que suposen un perill més gran. Els resultats mostren que hi ha 500 milions de persones que viuen a zones de risc, com ara el nord de l’Índia, el Nepal, Myanmar i la majoria del sud-est asiàtic, especialment al sud de la Xina, el Vietnam, Cambodja i diverses illes d’Indonèsia. Aquest mapa, consideren, és l’indici més fiable d’on pot sortir la propera Covid, i volen servir per orientar els esforços per reduir-ne la probabilitat, ja sigui canviant el comportament de les persones o vigilant atentament aquelles àrees per detectar qualsevol infecció com més aviat millor.
A més d’això, però, com hem vist, també van calcular quantes infeccions per coronavirus de ratpenat tenen lloc al món cada any, arribant a una xifra d’unes 400.000. Vivint en una de les zones calentes, l’exposció és pràcticament constant: hi ha que comparteix les coves amb els ratpenaats, o que n’extreu els excrements per vendre’ls, o que els cacen i se’ls mengen… les possibilitats són enormes. És per això que 400.000 infeccions són poc pel que podria haver passat. Aquest resultat, a més, pot encoratjar la comunitat científica perquè conegui més els ratpenats, els virus que els infecten i quina possibilitat hi ha de, realment, tenir una nova pandèmia d’aquí a pocs anys o dècades.
