Els número de rorquals comuns del món s’ha recuperat enormement en els 50 anys que fa que se’n va començar a restringir la caça. En un article a ‘Scientific Reports’, un equip d’investigadors informa que a l’illa d’Elephant, a l’Antàrtida, s’han vist grups de 150 d’aquestes balenes alimentant-se als bancs de krill, un espectacle difícil de veure ja que, entre els segles XIX i XX, havien estat caçades pràcticament fins l’extinció.
El retorn a un hàbitat important per a l’espècie
Aquest retorn als seus espais tradicionals d’alimentació a l’Antàrtida també inclou càlculs d’abundància que apunten que, en aquell indret, hi ha una concentració més gran de rorquals que a d’altres llocs del món. Tot i això, tenint en compte que només entre l’1% i el 2% dels rorquals va sobreviure a l’època de la cacera industrial de balenes, aquesta reaparició, i als mateixos llocs on s’havien reunit fa dècades, abans que gairebé desapareguessin, són un signe que l’espècie ha redescobert un hàbitat que era important per a ella i que la població s’està recuperant.
De fet, a l’estudi, els mateixos investigadors afirmen que un retorn com aquest, a alimentar-se en grans quantitats a zones riques en krill, és “una esperança que els rorquals estiguin camí de recuperar els seus números d’abans de l’explotació”. En un comunicat de premsa, Bettina Meyer, coautora de l’estudi i biòloga i professora de l’Institut Alfred Wegener, a Alemanya, afirma que “mai no havia vist tantes balenes en un lloc fins ara” i que va quedar “absolutament fascinada” veient grups tan grans de balenes menjant.
Una recuperació lenta
Després d’aproximadament un segle de caça intensiva de rorquals comuns, la quota de captura permesa es va anar reduint fins arribar a zero el 1976, i el 1982 la seva pesca comercial va ser suspesa per a totes les espècies de balena, deixant el Japó, Islàndia i Noruega com els únics països que han caçat balenes des d’aleshores.
Els rorquals comuns, que eren considerats “en perill” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, van ser reclassificats com a “vulnerables” l’any 2018, després d’uns anys en què les observacions d’aquests animals van anar augmentant i que, a més, indicaven que la zona del voltant de l’illa d’Elephant és una àrea d’alimentació important per a aquests animals.
Els llocs on hi ha menjar es transmeten de mares a fills
Moltes espècies de balena es transmeten els hàbits o la informació sobre els llocs on s’alimenten de generació en generació i, segons els estudis, són les mares qui s’encarreguen de passar aquesta informació. És possible que els indrets de l’Antàrtida on hi ha més abundància d’aliment s’haguessin perdut durant unes generacions perquè les seves poblacions eren massa petites i desconnectades com perquè s’hi traslladessin en grans quantitats. Ara, però, podrien haver-se recuperat considerablement.
Més enllà de l’alegria de veure els rorquals comuns tornant en aquestes quantitats als llocs on s’havien alimentat fins que els humans vam començar a caçar-los, també és important tenir en compte els beneficis ambientals que poden aportar a la zona, ja que reciclen nutrients i ajuden al creixement del fitoplàncton, que és la base de la cadena alimentària de l’Antàrtida.
