Des de l’any 2017, en què una parella d’orques van matar cinc grans taurons blancs en uns quants mesos, aquests esquals han abandonat una zona important de la costa de Sud-àfrica, expulsats pels cetacis. Ho explica un article publicat a la revista ‘African Journal of Marine Science’ que detalla com, després d’anys dominant grans zones de la costa de Gansbaai, uns 100 quilòmetres a l’est de Ciutat del Cap, els taurons fa temps que l’eviten.
De fet, la costa de Gansbaai era un hàbitat tan conegut dels grans taurons blancs que tenia un cert potencial turístic com a indret on observar aquests animals, però ara fa uns anys que la seva presència ha baixat en picat. Gràcies a l’estudi, que ha fet servir dades d’observacions a llarg termini i també les obtingudes gràcies a xipar aquests animals, s’ha pogut demostrar que les orques són les responsables d’expulsar aquesta taurons de la regió.
Com a part de la investigació també es van analitzar les restes de cinc taurons blancs que van aparèixer a les platges. A quatre d’ells els faltava el fetge, molt ric en nutrients, i a un altre també li faltava el cor. L’examen va determinar que totes les seves ferides les havien fet les mateixes dues orques que, probablement, havien mort molts taurons blancs més.
Els taurons fugen de la presència de les orques
L’estudi va seguir 14 grans taurons blanc durant cinc anys i mig, arribant a la conclusió que abandonen l’àrea quan les orques hi són. Els investigadors creuen que el seu sentit de la por activa un mecanisme ràpid i durador de migració quan saben que aquest depredador, pràcticament l’únic que tenen, és a la zona.
Al principi, després d’un atac d’orca a Gansbaai, els taurons blancs desapareixien durant setmanes. Es creu, però, que el seu mecanisme d’evitació és semblant al dels gossos salvatges del desert del Serengueti, que eviten les zones on hi ha lleons. I com més temps passen les orques a Gansbaai, més temps eviten la zona els taurons.
Canvis profunds en l’ecosistema
De fet, abans que comencessin els atacs de les orques, els taurons només havien desaparegut de Gansbaai durant una setmana el 2007 i durant tres setmanes el 2016. Així doncs, les absències actuals no tenen precedents coneguts i estan suposant una modificació important de l’ecosistema de la zona.
Els taurons bronzats, per exemple, han pres un paper més important com a depredadors, tot i que les orques també els estan atacant, demostrant que tenen l’experiència i l’habilitat necessàries per caçar taurons de mida gran. Aquest procés és semblant al dels óssos marins afroaustralians, que fa un temps que han començat a caçar pingüins africans, una espècie amenaçada d’extinció.
La zona, però, no només està patint aquest impacte a dalt de la cadena tròfica sinó també a baix, on la retirada extensiva de les orelles de mar, que s’alimenten dels boscos de kelp que són la base de l’alimentació de tot l’ecosistema, també està tenint efectes. Els impactes ecosistèmics, doncs, són molt grans, i els investigadors no saben fins a quin punt es podrà mantenir l’equilibri.
Les orques proliferen a Sud-àfrica
Les orques són cada cop més presents a Sud-àfrica i, en el cas d’aquesta parella, els científics creuen que podrien ser part d’un grup rar de devoradores de taurons. El canvi en el seu comportament, però, es podria deure a una caiguda de les preses, que ha canviat la seva distribució. El fet que les orques ataquin els taurons blancs joves, però, podria tenir un impacte important en una espècie vulnerable i que creix a poc a poc, arribant tard a la maduresa.
De fet, un estudi de 2016 ja va calcular que només quedaven uns quants centenars de grans taurons blancs a Sud-àfrica, quan es creia que n’hi havia uns quants milers, i que la seva diversitat genètica és excepcionalment baixa, cosa que els deixa a mercè de qualsevol impacte extern, que els podria fer desaparèixer.
