Fa temps que s’argumenta que la intel·ligència d’un animal està relacionada amb la mida del cervell. Aquesta teoria es coneix com “de l’encefalització” i defena que el teixit cerebral ‘de més’ que té un cervell més gros permet dedicar més neurones a funcions cognitives. Tot i això, fins ara no hi havia proves científiques per certificar-ho, i és per això que un equip internacional co-liderat per Daniel Sol, científic del CSIC i del CREAF va estudiar-ho, i ha publicat un article a la revista ‘Nature Ecology and Evolution’ on demostra que la teoria, efectivament, és certa.
Un nou mètode de comptar neurones
Una raó per la qual no s’havia fet fins ara és com de difícil és comptabilitzar la densitat neuronal en diferents espècies animals. Ara, però, i per primera vegada, s’ha demostrat que un número més gran de neurones està relacionat amb la capacitat d’innovar, una de les principals formes d’intel·ligència. Això, a més, està relacionat amb un cervell més gran, tant en termes relatius com en absoluts. Tot això ha estat possible fràcies al fraccionador isotròpic, una nova forma de comptar neurones que ha permès fer-ho amb moltes espècies en poc temps i de forma curosa.
Els investigadors han partit de l’estimació del número de neurones al telencèfal pal·lial, l’àrea del cervell de les aus on tenen lloc les funcions superiors, és a dir, les sensorials, associatives i premotores, el que als mamífers correspondria al neocòrtex. Per a l’estudi, s’ha mesurat la densitat neuronal de 81 individus de 46 espècies. Sumats a les 65 espècies mesurades en estudis previs el total s’eleva a 111, el número més alt de neuronet servir mai en un mateix estudi.
Una relació clara
El número de neurones ha estat comparat amb informació de la capacitat d’innovació, basada en 4.400 observacions que descriuen comportaments innovadors d’ocells als seus hàbitats naturals. Aquesta informació és resultat de dues dècades de treballa de Louis Lefebvre, psicòleg de la Universitat McGill del Quebec i colíder de l’estudi, i comprèn observacions d’entre 1960 i 2020 de comportaments com ara l’ús de tècniques noves o l’adopció de nous aliments, és a dir, de gralles trencant la closca de nous contra el paviment a pardals bloquejant els sensors de les portes dels supermercats.
Els resultats mostren que el número de neurones del pàl·lium prediu acuradament la capacitat cognitiva d’una espècie. A més, l’acumulació de neurones al pàl·lium fa que el cervell creixi en termes relatius i absoluts. Per això entre les espècies estudiades destaquen els còrvids i els lloros, les aus amb un cervell més gran en relació al cos i també amb més neurones al pàl·lium i que són, també, les que tenen un temps de maduració més llarg.
La proporció és més important que el valor absolut
Això és consistent amb la hipòtesi que l’acumulació de neurones a aquesta regió té lloc en moments tardans del desenvolupament, explica Daniel Sol, “una vegada han sortit de l’ou”. A més, aquests ocells també viuen més anys, cosa que “augmenta el valor de resoldre problemes mitjançant la innovació” perquè la inversió serà recompensada podent aprofitar-te’n durant més temps.
El treball demostra, doncs, que no importa tant el nombre de neurones sinó com s’organitzen dins el cervell, i que és més important la grandària del cervell en relació al cos que en termes absoluts. Fins ara, hi havia controvèrsia sobre si era més important la grandària del cervell en termes absoluts o relatius. “Els elefants tenen un cervell més gran que els humans en termes absoluts”, recorda Lefebvre. “Vol dir això que són més intel·ligents? No necessàriament. El cervell dels humans conté més neurones al pàl·lium, i això fa que sigui més gran en proporció a la nostra mida que el dels elefants.”
