Un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge especialitzat en cognició, comportament i en el cervell conclouen, en un estudi que ha estat publicat a la revista ‘Frontiers in Psychology’, que les persones amb dislèxia estan especialitzades en explorar el desconegut i que això podria haver estat un avantatge evolutiu fonamental per adaptar-se a entorns canviants.
Així, a molts dels nostres avantpassats els podria haver donat un “biaix exploratori” que hauria estat clau en la supervivència de l’espècie. Aquest descobriment, de què han trobat proves en diversos camps, del processament d’imatges a la memòria i l’anàlisi, duu els investigadors a afirmar que haurien de canviar la nostra perspectiva sobre la dislèxia que, a dia d’avui, es considera un trastorn neurològic.
Més enllà del “dèficit”
L’estudi, de fet, té implicacions tant a nivell individual com de societat, explica la doctora Helen Taylor, autora principal de l’estudi, en una nota de premsa feta pública per la Universitat de Cambridge. “La visió centrada en el dèficit de la dislèxia no explica la història sencera”, i és per això que l’estudi que ha liderat proposa “un nou marc de treball” per entendre millor “les fortaleses cognitives de les persones amb dislèxia”.
Per a Taylor i el seu equip, les “àrees de dificultat” de les persones amb dislèxia són el fruit d’un intercanvi entre l’exploració de nova informació i l’ús del coneixement existent, cosa que els dóna un biaix exploratori que podria explicar les habilitats superiors en camps com el descobriment, la invenció i la creativitat.
La cognició complementària, una nova visió
Aquest estudi suposa la primera vegada que s’estudia la dislèxia des d’una aproximació multidisciplinària i fent servir una perspectiva evolutiva. La dislèxia és present en fins a un 20% de la població del món, i la Federació Mundial de Neurologia la defineix com “un trastorn en infants que, tot i tenir una experiència convencional a classe, no aconsegueixen assolir les habilitats lingüístiques de lectura, escriptura i lletreig a l’alçada de les seves habilitats intel·lectuals”.
Els nous descobriments s’han fet a la llum de la teoria de la cognició complementària, que proposa que els nostres avantpassats van evolucionar especialitzant-se en maneres diferents però complementàries de pensar per millorar la capacitat del grup d’adaptar-se mitjançant la col·laboració.
Així s’equilibra l’exploració d’informació nova i l’explotació de la que ja coneixes. L’exploració comprèn tot allò que sigui buscar en el desconegut, com ara l’experimentació, els descobriments i la innovació, mentre que l’explotació, fer servir allò que ja coneixem, es centra més en la selecció i l’eficiència.
Una eina de l’evolució
Tenint en compte això, és comprensible que les persones amb dislèxia tinguin dificultats amb les tasques basades en l’explotació, com ara la lectura i l’escriptura, i també per què sovint acaben tenint professions que es basen en les habilitats exploratòries, com ara les arts, l’arquitectura o l’enginyeria.
Els descobriments d’aquest estudi, de fet, estan en línia amb els que s’han fet en altres camps. Així, per exemple, un biaix exploratiu en una proporció tan gran de la població indica que la nostra espècie va evolucionar durant un període amb moltíssima incertesa i canvis, una proposta que concorda amb els descobriments fets pels paleoarqueòlegs, que mostren que l’evolució humana va tenir lloc durant centenars de milions d’anys d’inestabilitat climàtica i ambiental.
Així, apunten els investigadors, la col·laboració entre individus amb habilitats diferents podria explicar la capacitat excepcional de la nostra espècie per adaptar-se a tots aquests canvis.
