Una cosa tan senzilla com passar un insecticida pel microones pot aconseguir que torni a ser efectiu contra mosquits que hi han desenvolupat resistència. En un article publicat al ‘Malaria Journal’, un equip d’investigadors de la Universitat de Nova York (Estats Units) ha descobert que, amb aquest procés tan senzill, un canvi en l’estructura dels cristalls de la deltametrina, un dels insecticides més emprats al món, aconsegueix resultats sorprenents.
Descobert per casualitat
El descobriment va ser totalment casual. Els investigadors treballaven en el creixement dels cristalls i van començar a experimentar amb el DDT, un producte molt famós i emprat al segle passat però que va ser prohibit per la seva toxicitat. Després van passar a fer-ho amb la deltametrina, que s’incorpora a les mosquiteres o s’aplica a les parets i altres superfícies de les llars a les zones més afectades per la malaria.
Si el mateix equip ja havia descobert que escalfar la deltametrina en canvia l’estructura dels cristalls, fent que actuï més ràpid, el cert és que fins ara no s’havia pensat que fer-ho li pogués donar una segona vida. Un procediment molt simple i alhora tan important que resulta sorprenent que a ningú no se li hagués acudit abans.
Una gran efectivitat
Els investigadors van escalfar una formulació en pols de la deltametrina, anomenada D-Fense Dust, en un microones durant cinc minuts. Després, van provar el producte resultant en cinc tipus diferents de mosquits Anopheles d’Àfrica Occidental que se sap que són resistents a aquest insecticida i, en tots els casos, la deltametrina amb els cristalls modificats va aconseguir matar-los.
Els resultats són molt importants perquè la resistència als insecticides són un problema greu a l’hora de controlar les poblacions de mosquits i, per tant, la propagació de les malalties que transmeten. Sabent que escalfar la deltametrina s’aconsegueix que recuperi l’efectivitat, es podrien desenvolupar noves maneres de combatre la proliferació d’aquests insectes.
L’aplicació d’aquest descobriment, però, no pot ser immediata, ja que l’ús de la deltametrina sovint inclou barrejar-la amb fibres a l’hora de fer llençols, per exemple, cosa que podria canviar un altre cop l’estructura dels cristalls. En qualsevol cas, suposa un avenç interessant i que obre una nova via per investigar en aquest sentit.
