MonPlaneta
Un paràsit cerebral determina l’estructura social dels llops

El paràsit responsable de la toxoplasmosi podria estar determinant el comportament social i el funcionament de les estructures de poder dels llops. Aquesta és la conclusió sorprenent a què ha arribat un equip d’investigadors, que en un article publicat a ‘Nature Communications Biology’ expliquen com el Toxoplasma gondii afecta els llops grisos del Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units.

Hostes més impulsius i agressius

Els llops són animals socials que viuen en grups liderats per una matriarca i la seva parella. Alguns d’aquests animals es queden tota la vida al mateix grup, ajudant a caçar i també a criar els cadells, mentre d’altres marxen a buscar aparellar-se i formar les seves pròpies llopades. En aquesta diferència, afirmen els investigadors, no només hi intervenen la personalitat de cada llop i les relacions socials sinó, també, els efectes del paràsit, que els empeny a incórrer en conductes més arriscades com ara abandonar un grup i crear-ne un de propi per liderar-lo.

Els gats salvatges són una amenaça terrible per a moltíssimes espècies d'arreu del món | Pixnio
Els gats i altres felins són els hostes primaris del T. gondii | Pixnio

El paràsit que sempre busca com tornar a casa

El T. gondii és un paràsit unicel·lular conegut especialment pels propietaris de gats perquè és el responsable d’una infecció anomenada toxoplasmosi. Efectivament, aquest paràsit està molt relacionat amb els gats perquè, als seus intestins, produeixen molt àcid linoleic, que el paràsit necessita per reproduir-se. Després, la seva descendència abandona el gat a través dels excrements, que entren el cos d’altres animals.

El problema, doncs, és que el paràsit sempre ha de trobar la manera de tornar a un gat, i és per això que entren al cervell dels hostes per canviar-ne el comportament i fer més probable que siguin devorats per un gat. És el cas, per exemple, dels ratolins i les rates, que deixen de tenir-los por i d’evitar l’olor de la seva orina. Així, quan un gat els caça, els paràsits entren al seu organisme i poden completar el seu cicle vital.

Llops grisos  | Taral Jansen (CC)
Els llops grisos de Yellowstone són un hoste involuntari del paràsit, que sempre vol tornar als felins | Taral Jansen (CC)

Danys col·laterals

Aquesta optimització evolutiva, però, encara que estigui pensada per a les preses dels gats, també poden acabar afectant, per mala sort, animals que no hi tenen res a veure. Els humans infectats amb el Toxoplasma gondii, per exemple, se sap que poden tornar-se més impulsius i agressius o, fins i tot, patir esquizofrènia. En els llops, que tampoc no formen part del cicle natural del paràsit, també els causa efectes semblants, fent que el seu comportament es torni més arriscat.

Els llops s’infecten a causa de compartir espai amb els pumes, que sí que són un dels hostes finals del paràsit. Quan els investigadors se’n van adonar, van decidir revisar les dades disponibles per veure si, en 25 anys d’observacions, s’havien vist conductes de risc com per exemple abandonar el grup per fornar-ne un de nou, que es poguessin relacionar directament amb els resultats de les anàlisi de sang que se’ls havien fet.

Un exemplar de llop ibèric  | Arturo de Marques Frias (CC)
Els llops infectats tenen molta més tèndència a abandonar el seu grup | Arturo de Marques Frias (CC)

Resultats enormement sorprenents

Els resultats van sorprendre enormement els investigadors: un llop que dóna positiu en T. gondii11 vegades més probabilitats d’abandonar la llopada on viu que els que donen negatiu. Això però, no és res comparat amb les 46 vegades més probabilitats que té un llop infectat de convertir-se en el líder d’un grup en comparació amb els que no ho estan.

Aquestes dades, unides als patrons associats a les infeccions per toxoplasma en altres animals, fan que els investigadors considerin el paràsit responsable directe d’aquests “ascensos socials”. Així, tot i que és molt poc probable que l’actuació d’aquest organisme al cervell dels llops els acabi duent mai a tornar a infectar un felí, podria estar determinant, en gran mesura, l’estructura i les interaccions socials d’aquests cànids, que s’han trobat enmig d’un foc creuat biològic.

Més notícies
El paràsit de la malària en una mostra de sang | CDC

Possible cura per a moltes malalties causades per paràsits

Un compost químic podria frenar la reproducció dels causants de la malària i la toxoplasmosi, entre d'altres
:  - Mobile
Els polls de tots els mamífers, inclosos els primats i els humans, podrien tenir un origen comú molt concret | Pxhere

Tots els polls dels mamífers podrien descendir d’un únic poll ancestral

L'origen se situa abans de l'extinció dels dinosaures i ha permès a aquests paràsits evolucionar amb els seus hostes
:  - Mobile
El paràsit acabat de descobrir parasitant un amfípode | Universitat del País Basc

Un paràsit ens podria mostrar els orígens dels organismes multicel·lulars

Ha estat descobert per un equip de científics bascos, que l'ha batejat com a 'Txikispora philomaios'
:  - Mobile
Aquest fong no només converteix els seus hostes en zombis i després els mata sinó que, a més, atreu els mascles perquè s'aparellin amb el seu cadàver | Universitat de Copenhague

Un fong infecciós indueix les mosques a la necrofília

Quan mata una femella, atreu els mascles perquè s'aparellin amb el seu cadàver putrefacte
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa