Un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Copenhague (Dinamarca) ha descobert un mètode de supervivència força espectacular en l’Entomophthora muscae, un fong força estès que infecta i mata les mosques domèstiques. En un article a ‘The ISME Journal’, els científics afirmen que aquest organisme patogènic indueix les mosques mascle a practicar la necrofília amb els cadàvers putrefactes i plens d’espores de les femelles, infectant-los a ells també. De fet, com més podrida està la femella morta, més poderosament atreu els seus pretendents cap a una trampa mortal.
Convertint les mosques en zombis atractius
Després d’haver infectat una femella amb les seves espores, el fong s’escampa pel seu cos, menjant-se-la lentament per dins. Al cap d’aproximadament sis dies, el fong pren el control del cos de la mosca, fent-la volar fins al lloc més alt que troba al seu voltant. Allà, el paràsit mata la seva hoste. Fins aquí, el comportament del fong sembla força semblant dels de la família dels Cordyceps, que en aquest cas converteixen en zombis les formigues.

El final de la infecció, però, és molt diferent: en comptes de treure el miceli del cos de la seva víctima i començar a alliberar espores, comença a emetre uns senyals químics anomenats sesquiterpens, que actuen com a feromones que atreuen irresistiblement els mascles, impulsant-los a aparellar-se amb el cadàver de la mosca morta i fent que s’omplin d’espores, iniciant el procés que els durà a la mateixa fi horrible. Així, l’Entomophthora muscae s’assegura la supervivència.
Com més podrida, més atractiva
Aquesta estratègia deliberada del fong, encara més complexa i –des del punt de vista humà– perversa que la dels Cordyceps, és considerada “fascinant” fins i tot pels mateixos científics, que apunten que, a més, les femelles mortes es tornen més i més atractives a mesura que passa el temps i està més podrida i plena d’espores. De les mosques estudiades, el 73% es van aparellar amb femelles que havien mort entre 25 i 30 hores abans, mentre que només un 15% ho va fer amb mosques que havien estat mortes durant entre 3 i 8 hores. Això és perquè, amb el temps, el número d’espores, i per tant de sesquiterpens, augmenta.
Més enllà del descobriment sobre els mecanismes de supervivència d’alguns organismes, el coneixement adquirit durant aquest estudi fins i tot es pot fer servir per desenvolupar trampes per a mosques. En comptes d’atreure-les a una femella morta, els sesquiterpens es podrien emprat per dur els mascles a una trampa, probablement, menys cruel que la de l’Entomophthora muscae.