El mar de Wandel, al nord de Grenlàndia, forma part del que els científics anomenen la darrera àrea de gel, és a dir, l’indret que manté una capa glaçada gruixuda i d’anys d’antiguitat, en contrast amb la part del casquet polar que es forma i es desglaça estacionalment. El gel marí circula per l’Àrtic seguint un patró concret i s’acaba acumulant en aquella zona, entre Grenlàndia i el nord del Canadà, on pot sobreviure a l’estiu sense fondre’s. És per tot això que aquesta zona es considera la darrera esperança dels óssos polars, i d’algunes espècies de foques i morses, l’últim refugi permanent que els quedava… o això és el que es pensava fins ara, ja que un estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, mostra que aquesta regió va patir uns nivells de fusió rècords durant l’estiu passat i que, de fet, s’hi van observar trossos d’aigües obertes on normalment hi havia capes de gel gruixudes, un perill molt gran per a la fauna que s’hi refugia.
Els investigadors han fet servir imatges per satèl·lit i models informàtics de desplaçaments del gel marí per entendre què va passar exactament ja que, la primavera de 2020, la capa de gel del mar de Wandel era fins i tot més gruixuda del que havia estat durant els darrers anys i, en canvi, al mes d’agost la concentració de glaç havia caigut a un 50%. Segons sembla, això es podria deure a uns corrents d’aire inusualment forts, que van endur-se part del gel de la zona, però que també hi va tenir a veure una tendència a la pèrdua de gruix de les plaques de gel que fa anys que dura. Així, la primera causa seria responsable del 80% de la desaparició del gel i la segona, del 20% restant.
En qualsevol cas, és una situació preocupant per una zona que, el 2019, va ser protegida per les autoritats canadenques amb el nom de Tuvaijuittuq, que en l’idioma nadiu vol dir “el lloc on el gel no es fon mai”. Els models climàtics, si més no pel que fa a la regió, potser s’haurien de reexaminar, ja que una pèrdua de gel com la registrada el 2020 no s’esperava fins d’aquí moltes dècades. A més, també caldrà investigar quin impacte tindrà això en els mamífers marins que hi viuen, ja que la pèrdua o la degradació d’aquesta àrea podria resultar catastròfica per a les seves poblacions.
