Els óssos polars podrien desaparèixer abans de l’any 2100 si no es prenen més mesures per aturar el canvi climàtic, segons un estudi que indica que algunes de les seves poblacions ja podrien haver arribat al límit de la supervivència a causa del retrocés del gel de l’Àrtic. Aquests animals el necessiten per caçar les foques que els serveixen d’aliment, i el trencament de les plaques de gel a causa del desglaç els obliga a recórrer llargues distàncies o bé a tornar a la costa, on ni ells ni les seves cries poden trobar prou menjar. En un entorn tan delicat, acostumats a viure sobre el gel marí, si desapareix no tenen enlloc on anar.
Els óssos són una espècie vulnerable, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, i el canvi climàtic és un element crucial en aquesta situació. Segons aquest darrer estudi, publicat a la revista ‘Nature Climate Change’, el seu retrocés té una data límit: els darrers anys d’aquest segle. Analitzant l’ús d’energia dels óssos polars, els científics han aconseguit calcular els límits de la seva resistència. Els primers a morir serien els cadells, ja que les mares no tindrien prou aliment com per produir llet durant els mesos càlids. Aquest punt crític, a més, arribaria en moments diferents segons les zones de l’Àrtic, en algunes de les quals ja podria estar passant, fent encara més urgent i real la necessitat de prendre mesures. A dia d’avui, el gel que es manté en aquest estat durant més d’un any seguit ha anat reduint-se a un ritme d’un 13% anual per dècada des que es va començar a mesurar, a finals dels anys setanta.
En el punt on som ara, els científics han predit diversos escenaris que podrien canviar segons les accions que prenguem els humans respecte les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si tot continua com si res la majoria de poblacions d’óssos polars, si no totes, hauran desaparegut o estaran condemnades l’any 2100. Les que sobrevisquessin, si és que ho fessin, seria només a les zones més fredes del nord del planeta i, tot i així, tindrien problemes greus per aconseguir l’aliment que necessiten per continuar vivint i reproduint-se. Si la reducció d’emissions és moderada però no suficient, moltes poblacions desapareixeran igualment.
