Tot i que sempre s’havia pensat que els ocells de tempesta mediterranis, l’au marina més petita d’aquest mar, hi passaven tot l’any i només una petita part migrava a l’Atlàntic a l’hivern, un estudi liderat per la UB ha descobert que la majoria d’aquests ocells nidificants al Mediterrani occidental es desplacen a l’ocea per hivernar. El treball, publicat a ‘International Journal of Avian Science’ contrasta amb el patró migratori de la Mediterrània central i perfila un nou mapa dels seus moviments.
Un ocell que gairebé mai no és a terra
L’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és una espècie longeva, amb una edat de maduresa sexual tardana i una taxa de reproducció baixa i, per tant, molt sensible a les amenaces que afecten la supervivència adulta. Només trepitja terra ferma per reproduir-se i se’n coneixen dues subespècies: la que nidifica al Mediterrani (H. p. melitensis) i una altra més abundant que ho fa a illes europees de l’Atlàntic (H. p. pelagicus). Segons les dades, semblava que la subespècie atlàntica podia migrar a aigües meridionals d’Àfrica, mentre que la mediterrània semblava hivernar majoritàriament al mateix mar.
Un mètode innovador per recollir dades
A l’estudi, l’equip ha fet servir geolocalitzadors per nivells de llum per inferir la ubicació de les poblacions mediterrànies durant un cicle migratori complet. Amb aquests aparells, a més, s’han pogut recollir dades complementàries, com la conductivitat de l’aigua salada o la temperatura del mar. Així s’ha pogut entendre millor els patrons d’activitat d’aquestes aus tant quan volen com quan descansen a l’aigua, una informació que fins ara es desconeixia.
Durant l’hivern, l’espècie passa més temps descansant a l’aigua de dia que de nit, cosa que indica que s’alimenta de nit, probablement de zooplàncton i peixos petits que migren a la superfície en aquestes hores. A quines àrees s’alimentava també era una incògnita, però ara se sap que, si durant el període reproductor troba aiment en zones situades a fins a 500km de la colònia, en el cas de la població estudiada ho fa principalment a l’Atlàntic, en una àrea que va de les illes Canàries al sud d’Islàndia, unes dades que contrasten amb els ocells de tempesta de malta, que es queden a la Mediterrània central.
Resultats sorprenents
Les espècies com aquesta es desplacen periòdicament entre zones distants per aprofitar millor els recursos i per trobar les millors condicions per a cada etapa del seu cicle vital. Així, en la població estudiada, els adults reproductors tornen a la colònia de cria entre febrer i abirl per retrobar-se amb la parella i preparar-se per la cria. entre agost i desembre, els individus abandonen la colònia i fan la migració postnupcial de manera molt variable.
Segons les dades recollides, l’Atlàntic és l’àrea d’hiverada principal dels ocells de tempesta del Mediterrani occidental. En el cas dels ocells marcats el 2018 i recapturats el 2019, van hivernar a l’Atlàntic nord, a diferència dels de la Mediterrània central. Encara no es coneixen prou els factors extrínsecs i intrínsecs que determinen aquests patrons migratoris, tot i que sembla que les condicions oceàniques podrien afavorir la migració a l’Atlàntic nord de la població estudiada, aprofitant la productivitat de les aigües durant l’hivernada.
La investigació, clau per a la protecció de les aus
La població natal i de cria també determina els patrons de migració dels individus, com també altres factors com la predisposició genètica, l’edat, la condició física, el sexe, l’èxit reproductor, l’estat de la muda de les plomes… Així doncs, els científics afirmen que cal continuar estudiant per entendre quina ninfluència té cadascun d’aquests factors en les migracions de l’espècie.
Aquest treball, doncs, millora el coneixement sobre l’ecologia d’aquests ocells i la seva distribució durant el cicle vital. Això, a més, també ajudarà a identificar les variables ambientals que la condicionen i per entendre el solapament entre les àrees explorades per la fauna marina i les amenaces antropogèniques al medi marí. Si a terra ferma l’ocell de tempesta està amenaçat per depredadors com gats o rates i per la destrucció o modificació dels hàbitats de nidificació, a mar obert la contaminació lumínia de vaixells i estacions petrolieres, el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems també n’afecten la superviviència.
