Des de l’any 2009, en què es va dur a terme la primera, al litoral català s’han fet 102 extraccions d’arts de pesca perdudes. El 75%, però, s’han fet des del 2017, quan es va publicar el primer protocol català per retirar xarxes i arts de pesca esportius i artesanals que es troben enrocats als fons marins, gràcies a l’impuls de la Direcció General de Política Marina i Pesca Sostenible de la Generalitat i a la Universitat de Barcelona, que ha assessorat aquestes activitats d’ençà de la primera, que va tenir lloc al Part Natural de Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

El passat 31 de març, al Museu de la Mediterrània de Torroella, es va presentar l’informe del projecte “Evitem la pesca fantasma”, dirigit pels experts Bernat Hereu i Júlia Ortega (UB). Aquesta iniciativa ha estat clau per valorar l’impacte dels arts de pesca perduts als ecosistemes marins del litoral català, així com la dimensió i la tipologia d’aquests.

Les xarxes i altres arts de pesca se sumen als problemes que afecten la fauna i la flora marines | Universitat de Barcelona

Un problema persistent

Cada any, a la Mediterrània, hi van a parar gairebé 3.000 tones de residus, el 10% de les quals són arts de pesca perduts o abandonats. Aquests estris “poden capturar organismes durant anys” i tenen un impacte negatiu que se suma al causat per la contaminació, el canvi climàtic, la pesca, les espècies invasores… recorda Bernat Hereu, coordinador científic del projecte. A més, no només són una amenaça per a la vida marina sinó també per a les embarcacions, el trànsit marítim i les persones que fan activitats aquàtiques.

L’informe posa de relleu les conseqüències que té la pesca fantasma en espècies marines amb interès comercial i ecològic elevat, com ara la llagosta, el nero, l’escórpora, la sèpia, el corall vermell o les gorgòneis vermella i blanca. Així, s’han identificat 88 espècies perjudicades, entre les quals 55 d’atrapades i 35 afectades per l’erosió del bentos. A més, també se n’han trobat 50 més que han fet servir els arts com a substrat per créixer.

La majoria d’arts es van trobar a substrats rocosos amb coral·ligen (60%) i prop del 50% eren tresmalls, probablement perquè es treballava en profunditats inferiors als 30 metres. La majoria d’avisos sobre la presència d’arts és del sector de la immersió, cosa que explicaria part dels resultats obtinguts com, les zones en què s’han trobat els estris, les fondàries, els hàbitats, etc.

El mal temps i les males pràctiques són una causa important de la pèrdua d’arts de pesca al fons del mar | Universitat de Barcelona

Molt per fer

La meteorologia i les males pràctiques lligades a la pesca il·legal són les causes més importants de la pèrdua d’arts de pesca al medi marí. Per reduir això són decisius el Protocol per a la detecció i extracció d’arts de pesca perduts del Mediterrani, redactat en el marc del projecte, i la tasca preventiva que fa d’ofici la inspecció pesquera de la DGPMPS. Totes dues iniciatives són indispensables per fer de la pesca una activitat més sostenible.

Al projecte «Evitem la pesca fantasma», impulsat el 2015 per la UB-IRBio, hi han col·laborat científics, pescadors, agents locals i l’Administració. Gràcies al seguiment científic,s’ha analitzat tota l’experiència i informació acumulada sobre aquesta problemàtica i s’ha actualitzat el protocol per retirar xarxes i arts de pesca i s’ha fet una primera valoració del seu impacte. Projectes com aquest mostren la importància d’una coordinació interdisciplinària. “El va iniciar la Universitat de Barcelona amb el suport de l’administració pesquera autonòmica, però perquè funcioni és imprescindible la col·laboració de la ciutadania —especialment, la dels qui fan activitats al mar, com ara els submarinistes— i del sector pesquer”, conclouen els experts Bernat Hereu i Júlia Ortega.

Nou comentari

Comparteix