Un equip d’investigadors ha aconseguit demostrar que els gossos són capaços de distingir entre idiomes -humans, s’entén- i també els sorolls sense sentit. Així, aquests animals es converteixen en els primers no-primats que es descobreix que tenen el que es coneix com a habilitats lingüístiques espontànies.
L’estudi que ha arribat a aquesta conclusió, segons explica la seva autora principal, Laura Cuaya, en declaracions a la cadena nord-americana CNN, es va dur a terme en 18 gossos a qui es van fer ressonàncies magnètiques mentre escoltaven com una veu els llegia una frase d'”El Petit Príncep” en dos idiomes i, després, una sèrie de paraules sense sentit.
La idea era que, dels 18 gossos, 16 estaven familiaritzats amb la llengua hongaresa però mai havien sentit el castellà, i els altres dos sentien el castellà habitualment però mai no havien estat en contacte amb l’hongarès. Així, gràcies a la ressonància magnètica, es podria veure si hi havia canvis al cervell segons si coneixien o no l’idioma en què s’estava llegint el text.
Efectivament, els escànners van mostrar patrons d’activitat clarament diferents, concretament al còrtex auditiu primari, segons si l’idioma en què es parlava als gossos era conegut o no. A més, però, també es van observar canvis quan els gossos sentien paraules inventades, demostrant que també saben identificar quan, de fet, no se’ls està parlant.
Cada idioma té uns patrons concrets i, segons es desprèn d’aquest estudi, els gossos els interioritzen, com també fan els infants abans d’aprendre a parlar. Com més vells són els gossos, a més, més capacitat tenen de distingir entre un idioma que els resulta familiar i un que no.
Tot això, és clar, a més de saber entendre què els estem dient, tant pel to com pel contingut. I és que els gossos també processen independentment algunes paraules i l’entonació amb què s’han dit.
