Un equip internacional de genetistes i arqueòlegs, liderats per l’Institut Francis Crick, han descobert que els avantpassats dels gossos moderns es poden seguir fins a dues poblacions diferents de llops grisos. En un article publicat a ‘Nature’, els científics fan una passa més per descobrir quan es van domesticar aquests animals, una de les grans preguntes de la prehistòria.
L’origen dels gossos
Es pensa que els gossos van ser domesticats a partir del llop gris durant l’Edat de Gel, fa com a mínim 15.000 anys. L’indret on va passar això, però, o si va passar en diversos llocs alhora, continua sent un misteri, i la comparació de l’ADN dels gossos i els llops moderns no ha donat respostes clares.
Així doncs, els investigadors van mirar enrere i van analitzar el genoma de 72 llops dels darrers 100.000 anys, originaris d’Europa, Sibèria i Amèrica del Nord. Les restes provenien d’excavacions, amb arqueòlegs de 16 països contribuïnt amb les seves aportacions, que inclouen el cap d’un llop siberià de fa 42.000 anys en perfecte estat de conservació.
Resultats clars
Les anàlisis genètiques confirmen que tant els gossos antics com els moderns són genèticament més semblants als llops asiàtics antics que no pas als europeus, confirmant que la domesticació es podria haver produït a l’est i donant una nova confirmació a algunes teories que ja fa temps que es discuteixen.
Tot i això, també van trobar que dues poblacions diferents de llops van contribuir a l’ADN dels gossos. Per bé que els gossos antics del nord-est d’Europa, Sibèria i Amèrica tenen un origen comú compartit a l’est, els gossos de l’Orient Mitjà, Àfrica i el sud d’Europa també mostren la presència d’ancestres d’una altra font, probablement de l’Orient Mitjà.
Dues teories
Això es podria explicar perquè els llops van ser domesticats dues vegades, amb les poblacions barrejant-se, o bé que només va passar un cop i que aquells primers gossos van hibridar amb llops salvatges, tot i que de moment no es pot comprovar quina teoria és la certa. Tot i això, aquest estudi ha permès crear un mapa molt complet dels llops antics i fins els nostres dies i, també, com es van originar els gossos. Ara, els investigadors continuen buscant l’avantpassat llop més proper als gossos, que podria indicar on va tenir lloc la domesticació.
Un mapa de la propagació de mutacions
Com que els 72 llops analitzats cobreixen unes 30.000 generacions, també es va poder elaborar una línia temporal genètica de com han canviat aquests animals mitjançant la selecció natural. Així s’ha pogut veure, per exemple, que fa 10.000 anys una variant del gen IFT88 va passar de ser molt rara a omnipresent i, de fet, els gossos també la tenen.
La variant afecta el gen IFT88, que afecta el desenvolupament dels ossos del crani i la mandíbula, i es creu que la seva expansió podria haver estat provocada per un canvi en les preses disponibles a l’Edat de Gel, que hauria donat avantatge als llops amb el crani d’una forma concreta.
Aquest, però, és només un exemple dels diversos que han trobat on algunes mutacions acaben propagant-se per tota l’espècie gràcies a la seva connexió malgrat les distàncies, cosa que podria explicar la supervivència dels llops durant la darrera glaciació mentre molts altres grans carnívors s’extingien.
