MonPlaneta
Calculen l’esperança de vida d’una vintena de races de gos
  • CA

Un equip d’investigadors, encapçalats pel Royal Veterinary College (RVC) de Londres, a Anglaterra, ha estudiat a fons l’esperança de vida d’una vintena de races de gos. Els resultats obtinguts en aquest treball, que han estat publicats a la revista ‘Scientific Reports’, donen una idea de quant de temps podem esperar tenir aquests animals de companyia amb nosaltres i, a més, també mostren les conseqüències de la selecció artificial que va començar fa milers d’anys i que ha originat cada raça, tant en els aspectes positius com, especialment, en els negatius.

Els gossos “de moda” són els que viuen menys

Pel que fa a l’esperança de vida en sí, els resultats de l’estudi apunten que la raça que té més opcions de tenir una vida llarga és el Jack Russell Terrier, amb 12,7 anys de mitjana. Entre els primers classificats també hi ha el Border Collie, amb 12,1 anys, i el Springer Spaniel Anglès, amb 11,9 anys. A l’altre extrem de la classificació, en canvi, hi ha algunes de les races que s’han posat més “de moda” durant els darrers anys, especialment a través de les xarxes socials i el moviment dels anomenats ‘influencers’.

Així, a baix de tot de la llista, hi ha les races de morro pla. Si un Bulldog Americà té una vida mitjana de 7,8 anys, un Carlí viu uns 7,7 anys de mitjana i un Bulldog Anglès té una esperança de vida de 7,4 anys, el que ha sortit més perjudicat de tots per la selecció artificial és, sens dubte, el Bulldog Francès, que viu, de mitjana, només quatre anys i mig. La raó de les vides tan curtes d’aquestes races són diverses però es repeteixen força en totes elles: dificultats per respirar, problemes de columna vertebral i, a més, les femelles acostumen a tenir parts complicats.

Un gos al veterinari | Pixabay
Un gos al veterinari | Pixabay

Una eina molt útil però que cal agafar amb cura

Les llistes d’aquest tipus apareixen cada cert temps, és car, però en aquest cas ens trobem davant de la millor que s’ha fet mai, ja que ha emprat una base de dades gegant, anomenata VetCompass, que conté la informació de vint milions d’animals, una mostra prou significativa com per donar certa solidesa als resultats.

Les xifres, però, sempre cal agafar-les amb precaució, perquè podem amagar detalls significatius. En el cas dels Chihuahua, per exemple, la seva esperança de vida és de 7,91 anys, però el fet és que aquests animals tenen una gran mortalitat infantil, cosa que fa baixar molt la mitjana. Un cop arriben a l’edat adulta, però, poden superar els 10 anys de vida sense problemes i, fins i tot, arribar a superar els 15.

Malgrat aquests “inconvenients”, disposar d’una llista com aquesta pot resultar molt útil tant per a les persones que s’estiguin plantejant adoptar un gos adult com, també, pels qui hagin de decidir si fer una gran despesa econòmica en tractaments mèdics per a una mascota que, potser, està arribant al final de la seva vida. Així, totes dues decisions es podran prendre de manera informada i tenint en compte més circumstàncies.

La llista, tal com apareix a l’estudi, és la següent, amb les races ordenades de més a menys esperança de vida.

  • Jack Russell Terrier – 12,72 anys
  • Yorkshire Terrier – 12,54 anys
  • Border Collie  – 12,10 anys
  • Springer Spaniel – 11,92 anys
  • Creuaments – 11,82 anys
  • Labrador – 11,77 anys
  • Staffordshire Bull Terrier – 11,33 anys
  • Cocker Spaniel – 11,31 anys
  • Gos crisantem – 11,05 anys
  • Cavalier King Charles Spaniel – 10,45 anys
  • Pastor Alemany – 10,16 anys
  • Boxer – 10,04 anys
  • Beagle – 9,85 anys
  • Husky Siberià – 9,53 anys
  • Chihuahua – 7,91 anys
  • Bulldog Americà – 7,79 anys
  • Carlí – 7,65 anys
  • Bulldog Anglès – 7,39 anys
  • Bulldog Francès – 4,53 anys
Més notícies
Demostren que els gossos saben distingir idiomes
Un estudi els converteix en els primers no-primats en què s'observen habilitats lingüístiques espontànies
Excavació a les illes Haida Gwaii
Troben les restes de gossos domèstics més antigues d’Amèrica
Localitzen una dent de ca de més de 13.000 anys d'antiguitat, confirmant la seva presència al continent ja en aquella època
Dibuix europeu del segle XIX d'un llop japonés | Domini Públic
El llop japonés pot tenir la clau que expliqui l’origen dels gossos
Aquesta espècie extingida fa un segle té més en comú amb els gossos que cap altre cànid
Descobreixen la causa dels diferents colors i patrons cromàtics dels gossos i els llops
Segons sembla, una variant genètica relacionada amb el pèl clar es va originar fa més de dos milions d'anys en un parent ja extingit

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa