Un vaixell de la Segona Guerra Mundial encara està alliberant productes tòxics, entre els quals explosius, a les aigües del mar del Nord. Segons un article publicat a la revista ‘Frontiers in Marine Science’, la nau alemanya, que fa més de 80 anys que reposa al fons del mar, encara està contaminant el seu entorn, tenint un impacte palpable tant en la microbiologia de la zona com en la geoquímica del llit marí.
Un pesquer reconvertit en nau de guerra
El V-1302 John Mahn va començar el seu recorregut com un vaixell de pesca però, durant la Segona Guerra Mundial, va ser comissat per la Kriegsmarine, la marina militar de l’Alemanya nazi, i va començar a servir com a patruller. El 12 de febrer de 1942, una esquadró de sis avions de la Royal Air Force, les forces aèries britàniques, van atacar-lo davant de les costes de Bèlgica. L’impacte de dues bombes va fer que s’enfonsés ràpidament, causant la mort d’onze mariners.
Des d’aleshores, el carbó i les municions que el vaixell duia a bord s’han anat filtrant a les aigües i al sòl, contaminant-los. Un equip d’investigadors va començar a analitzar el seu impacte com a part d’un projecte que estudia els naufragis que hi ha al mar del Nord, una petita part dels vaixells de les dues guerres mundials que hi ha al fons dels mars de tot el món i que es creu que encara contenen entre 2,5 milions i 20,4 milions de tones de derivats del petroli.
Efectes importants en l’entorn
Els científics van obtenir mostres del casc de la nau i també dels sediments que l’envolten, a més de mostres a diverses distàncies i direccions del naufragi per veure fins on arribava la contaminació. Les anàlisis van detectar restes tant de compostos químics presents als hidrocarburs com de metalls pesants com el níquel o el coure o també arsènic i compostos explosius. La concentració més alta és a la zona més propera al magatzem de carbó del vaixell, però també s’han detectat aquests productes tòxics als sediments que es van dipositar després del naufragi.
Tot plegat ha tingut efectes notables en els organismes microscòpics que viuen a prop de la nau. Així, per exemple, s’han trobat microbis que degraden els hidrocarburs a les mostres més contaminades, a més d’altres d’altres que fan el mateix amb els sulfats i que es creu que són responsables de la corrosió del casc. A mesura que aquests organismes desfan el metall, el contingut del vaixell es va alliberant al mar, cosa que fa que puguin continuar contaminant-lo durant moltíssim temps.
Un problema estès i difícil de resoldre
En aquest cas, a més, es tracta d’un vaixell que feia patrulla, petit i poc armat. En altres casos, però, hi ha moltíssima més munició i fins i tot armes químiques, que poden ser terriblement perilloses per a la vida marina. Retirar-ho tot, a més, seria un procés molt costós i difícil. No obstant això sembla que hi ha vegades que no hi ha alternativa i que caldria posar més recursos per a aquest tipus d’operacions.
