En un article publicat a la revista ‘Advanced Science’, un equip de científics de l’Institut Karolinska, a Suècia, han presentat un nanosensor capaç de detectar la presència de pesticides a la fruita en qüestió de minuts. La tècnica consisteix a ruixar-la amb nanopartícules de plata per augmentar les senyals dels productes químics.
Gairebé la meitat de les fruites venudes a la Unió Europea contenen restes de productes que, en quantitats més grans, s’han relacionat amb problemes de salut. Tot i això, les tècniques existents per detectar-los abans del consum són molt cars i poc eficients. És per això que els investigadors han desenvolupat uns nanosensors barats que poden detectar els pesticides a qualsevol lloc, incloses les mateixes fruiteries.
Una nova aplicació per a una tecnologia antiga
Els nous sensors es basen en una tecnologia anomenada SERS, descoberta als anys 70 i que permet augmentar les senyals diagnòstiques de biomolècules en superfícies de metall més d’un milió de vegades. Ha estat fet servir en molts camps, com ara les anàlisis químiques i ambientals, i també per trobar biomarcadors de diverses malalties. No obstant això, fins ara, el cost de producció havia estat un impediment per fer-ho servir en seguretat alimentària.
En aquest treball, els investigadors van fer servir un difusor que es fa servir per fer recobriments metàl·lics conegut com a esprai flama i que permet llençar petites partícules de plata sobre una superfície de vidre. Així es poden crear superfícies SERS uniformes en àrees grans, facilitant molt el procés. Un cop van haver calibrat l’aparell per aconseguir el màxim de sensibilitat, van començar les proves en fruites.
Resultats prometedors i amb molt de futur
Van posar una quantitat petita de paratió-etil, un insecticida agrícola tòxic i que està prohibit o restringit a molts països, en una part d’una poma. Després de passar-hi un cotó, immers en una solució per dissoldre les molècules del pesticida, el sensor va continuar detectant-ne la presència.
El sensor, que triga uns cinc minuts a detectar la presència de productes químics, no afecta la fruita, de manera que, un cop s’hagi provat a gran escala, es podria convertir en una manera ràpida i fàcil de controlar la seguretat alimentària abans del consum. A més, les possibilitats que obre aquesta tecnologia són moltes més, i és per això que els investigadors volen provar si es pot fer servir, per exemple, per trobar biomarcadors per a malalties com una eina de diagnòstic ràpid i barat.
