En un article publicat a la revista ‘Current Opinion in Insect Science’, tres experts reclamen als investigadors de tot el món que assumeixin la seva responsabilitat en la tasca de salvar les abelles, que es troben en declivi constant des de fa dècades. El naturalista i doctor en riscos climàtics Jeroen van der Sluijs, el físic i corresponsal de ciència i medi ambient a ‘Le Monde’ Stéphane Foucart i l’ecòleg de poblacions Jerôme Casas han aprofitat la tribuna que els oferia la publicació per recordar que aquests insectes són crucials per mantenir la producció d’aliments a escala mundial i que, des de 1990, les seves poblacions han caigut un 25%.

En declaracions a la pàgina web de la Universitat de Bergen (Noruega), on és professor del Centre per a l’Estudi de les Ciències i les Humanitats, Van der Sluijs explica que “el declivi dels insectes i els pol·linitzadors constitueix un repte social urgent que demana atenció i acció immediata”. El que està en joc, diu “no és res més que els ecosistemes i la producció de menjar del món”. La desaparició de les abelles i altres pol·linitzadors és una amenaça greu per a moltes plantes que en depenen per reproduir-se. “Ens estem quedant sense temps”, diu Van der Sluijs, que juntament amb altres investigadors responsabilitza l’ús massiu de pesticides d’aquesta situació. Per a ells, a Europa mateix, aquests productes s’han escapat durant anys de la generalment rigorosa legislació comunitària i, tot i que tres dels anomenats neonicotinoides van ser prohibits el 2018, la percepció que els insectivides nous són menys perillosos pels insectes que els antics és fals.

Activistes de Greenpeace amb les abelles mortes llençades davant del Ministeri d'Agricultura espanyol  | Greenpeace
Activistes de Greenpeace amb les abelles mortes llençades davant del Ministeri d’Agricultura espanyol | Greenpeace

En aquest sentit, diu Van der Sluijs, una de les raons per les quals no s’han imposat restriccions a molts altres pesticides moderns és perquè, en general, els investigadors “no han pres prou responsabilitat per comunicar el coneixement crucial perquè els governs i altres òrgans de presa de decisions facin eleccions informades”. Així doncs, el que demanen Van der Sluijs i els seus companys és precisament això, que “assumeixin més responsabilitat social i comuniquin el seu coneixement, encara que no sempre sigui fàcil”. Entre les raons perquè això no passa, el professor hi inclou el sistema de recompenses acadèmiques, que “t’empeny a prioritzar l’impacte científic per davant del social”.

Van der Sluijs, però, és conscient que amb això no n’hi ha prou, sinó que els científics també haurien d’entrar en aliances amb altres actors per fer notar als governants la gravetat de la situació: “els investigadors independents, els apicultors, els conservacionistes i els polítics formen una coalició que pot posar el coneixement alternatiu a l’agenda regulatòria”, afirma, i “posar remei als punts cecs”.

Nou comentari