Un mosquit invasor arribat d’Àsia va ser el responsable d’un gran brot de malària a Etiopia que va afectar més de 2.400 persones. Així ho ha explicat un equip de científics a la trobada anual de la Societat Americana de Medicina i Higiene Tropical, en un descobriment que fa témer que la propagació d’aquest insecte empitjori encara més la situació i els estralls que causa la malaltia a Àfrica.
El brot va començar a principis de 2022 i ha donat les primeres proves que aquest vector invasor pot estendre encara més la malària. A més, aquest mosquit pot proliferar en entorns urbans, cosa que posa en perill molts milions de persones més que no pas l’Anopheles gambiae, el transmissor habitual dels paràsits Plasmodium al continent africà.
Un insecte nadiu de l’Índia i el golf Pèrsic
L’insecte, Anopheles stephensi, és nadiu de l’Índia i el golf Pèrsic. Allà, és un dels vectors principals de la malaltia, i ara sembla que ja és present a Djibouti, Etiopia, Somàlia i Nigèria. De fet, en els 8 anys des que va ser detectat al primer d’aquests països, els casos anuals de malària s’han multiplicat per 40, però fins ara no s’havia establert cap relació directa entre totes dues coses.
El gran brot de Dire Dawa, a Etiopia, on els casos van multiplicar-se per deu en tres setmanes, va posar els investigadors sobre la pista. Seguint 80 pacients de malària i 210 que havien anat a centres mèdics per altres raons, es va buscar la presència del paràsit entre els membres de les seves famílies i també es van buscar mosquits adults i larves al voltant del lloc on dormien.
Un mosquit adaptat als entorns urbans
Així és com van veure que la majoria vivien a prop de fonts d’aigua on vivia aquest nou mosquit. De fet, les llars properes a aquests indrets tenien 3,4 vegades més probabilitats de tenir algú infectat amb el paràsit. La raó és que l’A. stephensi es reprodueix en contenidors d’aigua habituals en zones urbanes en creixement, a diferència de l’A. gambiae, que fa servir fonts naturals com ara petites basses, més comunes en entorns rurals.
Així doncs, sembla que a causa d’aquesta espècie invasora la malària podria passar de ser un problema essencialment rural a un d’urbà. De fet, un estudi de 2020 ja apuntava que si s’escampava per tot el continent, el mosquit podia posar més de 120 milions de persones en perill de contreure la malaltia. A més, els ous d’aquesta espècie poden sobreviure molt més temps en condicions seques, una circumstància poc habitual en els vectors de la malària i que la fa molt més perillosa.
Cal una intervenció immediata
Sembla que, per tant, el que cal fer de manera immediata és intervenir per reduir la transmissió del paràsit i això només es pot fer aturant la propagació del mosquit, atacant la seva fase larvària amb insecticides i assegurant que els contenidors d’aigua estan coberts i segurs perquè els ous no hi puguin incubar. Si no es fa ràpidament, la situació podria empitjorar a gran velocitat.
