Fa poques setmanes, un equip d’investigadors irlandesos i alemanys va publicar un article a la revista ‘Papers of Palaeontology’ on resolia un misteri que feia dècades que durava. Es tracta del que envoltava una ‘fossa comuna’ amb centenars granotes mortes fa 45 milions d’anys fins que, fins ara, no se n’hagués descobert la raó… que ha resultat ser un excés de sexe.
Esgotades de tan copular
Els animals van ser descoberts al que es coneix com la regió de Geiseltal, al centre d’Alemanya, una zona que havien estat uns aiguamolls. Allà, centenars de granotes van morir pràcticament alhora al mateix lloc i, segons sembla, ho van fer per esgotament de tant copular entre elles. Aquesta resposta a l’enigma, a més, ha permès saber que el comportament reproductiu de les granotes i els gripaus ja existia, com a mínim, en aquell moment tan llunyà, resolent un punt important sobre la seva evolució.
Descartant possibilitats
Els investigadors van fer fotografies del jaciment, van dibuixar les granotes i van analitzar els fòssils, buscant quants ossos continuaven sent al seu lloc i quins ossos i articulacions continuaven units per tenir el panorama el més complet possible de la situació en què van morir. Gràcies a les dades recollides, es va poder observar que que hi havia molts esquelets en una capa de sediments, mostrant que la majoria havien mort en un esdeveniment de mortalitat massiva.
Fins ara hi havia diverses teories per explicar la mort de les granotes, com ara un assecament de les aigües i una caiguda dels nivells d’oxigen, però el cert és que, si hagués estat així, haurien pogut fugir a altres masses d’aigua properes. Les proves, a més, indiquen que els cossos de les granotes van surar a l’aigua durant un temps abans de caure al fons, de manera que el llac on vivien no s’havia assecat.
Un fenomen que encara passa a dia d’avui
Un altre detall important de les conclusions d’aquest darrer estudi és la majoria d’esquelets no eren de granotes sinó, de fet de gripaus. Aquests animals tenen un estil de vida terrestre i tornen a les basses per reproduir-se, on ho fan amb molts altres exemplars durant una temporada d’aparellament curtíssima, que pot arribar a ser de només hores.
La urgència de tenir descendència, doncs, pot fer que els gripaus, i també les granotes, s’esgotin i s’ofeguin, especialment en el cas de les femelles, que sovint són submergides per un o diversos mascles. Això encara passa a dia d’avui, en què es poden trobar grans ‘fosses comunes’ de gripaus. Això és, probablement, el que va passar-los als de Geiseltal. No a tots, però: algunes de les anàlisis han revelat gripaus i granotes morts de vells, de fred o de malalties.
