Una espècie de fong que causa la mort als amfibis és, segons els experts, el responsable de la pèrdua de biodiversitat més gran que es coneix a causa d’una sola malaltia. Segons un estudi elaborat per científics de tot el món i liderat per la Universitat Nacional d’Austràlia, durant les darreres cinc dècades la quitridiomicosi ha fet caure enormement les poblacions de més de 500 espècies de granotes, gripaus, salamandres i tritons, 90 de les quals han desaparegut. Actualment, la malaltia s’ha escampat a més de 60 països de tot el món i Austràlia i Amèrica central i del sud són les regions més afectades.
En un article publicat a la revista ‘Science’, els responsables de l’estudi afirmen que aplicar mesures més estrictes de bioseguretat i controlar el comerç i el tràfic d’espècies salvatges és imprescindible per impedir que aquesta malura continuï escampant-se pel món i amenaci la supervivència d’encara més espècies. A la pàgina web de la Universitat Nacional d’Austràlia, un dels autors de l’estudi, el doctor Ben Scheele, afirma que “les malalties altament virulentes de la vida salvatge, incloent la quitridiomicosi, estan contribuint a la sisena extinció massiva de la Terra” i que, a hores d’ara, ja s’han perdut “algunes espècies realment increïbles”, tot i que també efecten algunes espècies molt més habituals.
Els científics es van adonar de l’existència d’aquesta malaltia fa aproximadament trenta anys, quan van veure que amfibis de tot el món estaven morint. Finalment, es va identificar un fong, anomenat Batrachochytrium dendrobatidis, com a responsable de la malaltia que estava delmant les seves poblacions, alimentant-se de la seva pell i, literalment, menjant-se’ls vius. Fins ara, es calcula que la quitridiomicosi ha afectat 501 de les 8001 espècies d’amfibis que es coneixen -més d’un 6,5% del total-, i si bé les que s’han extingit són 90, les altres han vist com les seves poblacions queien més d’un 90% i, per tant, també podria ser qüestió de temps que desapareguessin.
En alguns casos la malaltia és la causa principal de la seva mort mentre, en altres, es conjura amb la pèrdua d’hàbitats, el canvi climàtic i les espècies invasores per causar una mortandat molt elevada. En qualsevol cas, els científics criden a un augment de les restriccions al comerç i el tràfic d’animals ja que és així com la malaltia s’està escampant per tot el món. Segons el Dr. Scheele, el fong “probablement es va originar a Àsia, on els amfibis sembla que tenen resistència a la malaltia” i que suposa una amenaça semblant a la dels gats i els gossos, com a espècies invasores, a molts indrets del món.
Durant els darrers 30 anys, 40 espècies de granota han vist com les seves poblacions queien a causa de la malaltia només a Austràlia, 7 de les quals s’han extingit. És per això que un dels objectius de l’estudi va ser identificar quines espècies es troben en greu perill de desaparèixer durant els propers deu o vint anys ja que, afirma Scheele, “saber quines espècies estan en risc pot ajudar a concretar la recerca futura per desenvolupar accions de conservació i prevenir les extincions”.
L’eliminació del fong dels ecosistemes on ha arribat, però, “és molt difícil”, explica el científic, en part, precisament perquè “algunes espècies no moren a causa de la malaltia”. Tot i que això és una sort, aquestes espècies resistents esdevenent portadores del fong i, d’aquesta manera, sempre pot continuar escampant-se.
