Un equip d’investigadors ha posat en marxa una recerca que té com a objectiu descobrir per què els primats ens furguem el nas. Els científics, liderats per la professora Anne-Claire Fabre de la Universitat de Berna, a Suïssa, han explicat a la BBC per què tenen interès en trobar els orígens evolutius d’aquest comportament, que no només és present en els humans sinó també en orangutans o fins i tot en lèmurs, entre d’altres.
Un descobriment casual
Tot va començar amb l’observació casual per part de Fabre d’un ai-ai, un lèmur nocturn que només viu a l’illa de Madagascar, posant-se el seu dit llarguíssim, molt característic i que fa servir per capturar els cucs de què s’alimenten, al nas. Aquest cas és especialment espectacular perquè, com explica Fabre, el lèmur s’estava introduint tota la llargada del dit, i tenint en compte la mida del seu cap, no quedava clar on anava a parar.
Dotze exemples de primats
A través d’anàlisis anatòmiques en 3D del crani d’aquests animals, Fabre va arribar a la conclusió que el més probable és que el dit anés del nas a la gola i, d’allà, fins a la boca. La cerca no es va aturar aquí, però, sinó que va obrir la pregunta de quants altres animals ho feien. Les seves primeres investigacions, repassant la literatura científica, van trobar 12 exemples de primats enxampats mentre es furgaven el nas.
No obstant això no hi ha gaires estudis sobre per què hi ha animals, inclosos nosaltres, que hem desenvolupat aquest impuls, i Fabre creu que és perquè entre els humans es considera de mala educació. Quan ens hem fixat en la nostra espècie, però, hi ha estudis que han mostrat que l’hàbit és molt corrent i que la majoria de persones ho fem encara que ens costi d’admetre.
Avantatges i inconvenients interessants
No obtant això, els estudis que s’han fet sobre els avantatges i els inconvenients de furgar-se el nas sí que existeixen, per bé que els resultats obtinguts són contradictoris. Si n’hi ha que afirmen que aquest comportament ajuda a escampar bacteris perjudicials, n’hi ha un que apunta que furgar-te el nas i després posar-te el dit a la boca podria ajudar el sistema immunològic, perquè les persones que es furguen el nas tenen menys tendència a patir càries. Això podria ser, segons un altre estudi, per les proteïnes immunològiques que contenen els mocs.
En qualsevol cas, conclou Fabre, és un comportament que probablement va aparèixer per alguna raó evolutiva i que cal investigar, perquè podria tenir un rol funcional que suposés un avantatge. Al cap i a la fi, si tantes espècies d’animals ho fan, pot ser que sigui perquè és bo per a elles.
