El riure, un comportament típicament humà, pot ser una eina que ens ha donat l’evolució per sobreviure. Això, si més no, és el que afirma un estudi recent publicat a la revista ‘New Ideas in Psychology’ i elaborat per Carlo Valerio Bellieni, professor de Pediatria de la Universitat de Siena, a Itàlia. Després d’analitzar més de 150 articles científics sobre el riure i l’humor, l’investigador ha arribat a aquesta conclusió: el riure és una adaptació evolutiva.
Els articles en qüestió versaven sobre teories de l’humor que donaven informació sobre els aspectes físics del riure, els centres del cervell que hi estan relacionats i els seus beneficis en la salut. A partir d’això, va dividir el procés del riure en tres passes: desconcert, resolució i una potencial senyal de final d’alerta. És per això que Bellieni considera possible que el riure s’hagi conservat a través de la selecció natural per ajudar els humans a sobreviure, i també explicaria per què ens agrada la gent que ens fa riure.
Incongruència, estrès i alliberament
L’investigador, doncs, divideix en riure en tres passos. Primer de tot, cal una situació que sembli estranya i que indueixi un sentiment d’incongruència. Segon, cal que la preocupació o estrès que ens genera aquesta incongruència sigui superada, el que anomena resolució. És aleshores quan s’allibera el riure que, per a ell, és una sirena d’alerta perquè tothom sàpiga que no hi ha perill.
Així doncs, continua, el riure podria ser un mecanisme emprat durant milers d’anys per indicar als altres humans que no cal fugir o lluitar i que l’amenaça que percebien no era tal. Potser és per això, creu, que el riure és contagiós, perquè ens uneix, ens fa més sociables i indica que s’ha acabat la por o la preocupació.
El riure en la salut i l’amor
A més, però, el riure també té una importància fisiològica notable, ja que és un moviment rítmic que serveix al cos per alliberar tensió. És per això que es fa servir en algunes teràpies per a diversos tipus de problemes de salut. A més, també és important en l’ensenyament, i es pot fer servir per remarcar conceptes. De fet, l’humor en els materials d’estudi manté l’atenció i crea un entorn d’aprenentatge més relaxat i productiu. Pel que fa als docents, fer servir l’humor també redueix l’ansietat en els estudiants i millora la motivació i la participació.
De fet, per a Bellieni, els estudis també permeten fer una hipòtesi sobre les persones que s’enamoren d’algú que “els fa riure”. Segons afirma, no és tant l’humor en sí sinó una cosa molt més complexa: si algú et fa riure sovint, t’està assenyalant que et pots relaxar, que la situació és segura, i això crea confiança. És el mateix, de fet, que fa que les persones que ens fan riure ens caiguin bé.
