MonPlaneta
Una troballa sobre la comunicació dels animals marins pot reescriure l’evolució

La troballa d’un científic, que ha descobert que 53 animals marins que es creia que eren silents es poden comunicar, podria canviar la manera com entenem l’evolució dels vertebrats. En un article publicat a ‘Nature Communications’, Gabriel Jorgewich-Cohen afirma que, gràcies al seu estudi d’éssers a què mai s’havia parat prou atenció pel que fa a si ‘parlaven’ o no, ha arribat a la conclusió que tots els vertebrats que respiren pel nas i que es comuniquen a través de sons tenen un sol avantpassat comú que va viure fa 400 milions d’anys.

Jorgewich-Cohen, que és estudiant de doctorat a la Universitat de Zuric (Suïssa), va fer servir micròfons per gravar un bon número d’espècies, incloses tortugues marines, que fan servir sons per expressar coses tan simples com que es volen aparellar o, fins i tot, que volen sortir de l’ou. El científic es va plantejar la possibilitat que tots aquells animals marins es comuniquessin amb sons, i va emprar equips d’àudio i vídeo per observar 53 espècies en captivitat: 50 tortugues, una tuatara, un dipnou i una cecília, animals extraordinàriament diferents.

Les cecílies, una família d'amfibis cecs i sense potes, també poden 'parlar' | Andrés R. Acosta-Galvis, Mauricio Torres, Paola Pulido-Santacruz (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)
Les cecílies, una família d’amfibis cecs i sense potes, també poden ‘parlar’ | Andrés R. Acosta-Galvis, Mauricio Torres, Paola Pulido-Santacruz (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)

Animals silenciosos però no muts

Fins ara es pensava que tots aquests animals eren muts, però l’investigador ha demostrat que només no se’ls sentia perquè els son que emeten són difícils de detectar perquè, sovint, són molt silenciosos o fins i tot és possible que només emetin un so cada uns quants dies. A més, en ser animals aquàtics, també havien estat menys investigats.

Gràcies a la combinació de vídeos i àudios aconseguits, Jorgewich-Cohen ha pogut connectar els sons i les conductes que s’hi associen, donant-los un sentit clar. Així, per exemple, les tortugues marines canten des de l’interior dels ous, per tal de sincronitzar la seva eclosió i minimitzar el risc que els depredadors les cacin; i les tuatares criden per mantenir el seu territori lliure d’invasors.

Tortugues caretes nascudes a Cambrils  | DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
Pel que sembla les tortugues marines canten a l’interior dels ous per sincronitzar el moment de sortir-ne | DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Reordenant l’evolució

Tot plegat li va fer pensar que els seus descobriments eren importants en l’evolució dels animals que emeten sons. Així, a través de l’anàlisi filogenètica, l’estudiant de doctorat va anar tirant enrere per descobrir quina relació hi havia entre tots ells. Bàsicament es comparen els coomportaments de diverses espècies i es distribueixen com si fossin un arbre genealògic. Si els animals emeten sons, per exemple, és possible que tinguin un avantpassat comú que també ho fes.

Després d’aquest procés, va concloure que tota la comunicació acústica dels vertebrats prové d’un sol avantpassat comú que va viure fa 400 milions d’anys, en un moment en què la majoria d’espècies de la Terra vivia, a més, sota l’aigua.

Més notícies
Els dofins tenen un nom propi que els identifica davant dels altres | Rawpixel

Cada dofí té una manera de xiular que li serveix de nom

La desenvolupen durant els primers mesos de vida i és un signe d'identitat diferenciada
:  - Mobile
Pingüins africans

Un estudi afirma que els patrons de la parla dels pingüins s’assemblen a les dels humans

Les seves "paraules" que fan servir acostumen a ser les més curtes de què disposen i, com més llargues fan les "frases", més curts són els sons emprats
:  - Mobile
La nostra capacitat de parlar té una base fisiològica a la laringe

Esbrinen per què els humans controlem millor la veu que els altres primats

La diferència és a les membranes del costat de les cordes vocals, segons un estudi
:  - Mobile
Els pica-soques i el seu ritme podrien tenir un origen evolutiu molt semblant als dels ocells cantaires que coneixem | Nick Athanas / Flickr

El ritme dels pica-soques i el cant dels ocells tenen el mateix origen

Les regions del cervell encarregades de totes dues coses són molt semblants
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa