Els llops japonesos van ser una espècie de cànid que va viure a tot l’arxipèlag del Japó durant milers d’anys. De fet, fins i tot eren l’origen dels okami, una figura de la tradició japonesa, un llop que acompanyava els viatgers fins que estaven sans i estalvis. Malauradament, els darrers llops japonesos van ser caçats a principis del segle XX. Ara, un estudi publicat a la revista ‘iScience’ ha revelat un fet inesperat: els llops japonesos eren els parents més propers dels gossos actuals, una població de llops grisos que compartia avantpassat comú amb totes les raçes de gos actuals.
Aquest descobriment, és clar, reforça la teoria de l’origen asiàtic dels gossos, que ja apunten algunes altres troballes i estudis recents. El fet acceptat és que tots els gossos actuals vénen d’una sola població de llops grisos, tot i que no se sap quan ni on va viure. Tot i això, aquella població concreta va desaparèixer i, per tant, els rastres genètics directes de l’origen dels gossos han desaparegut. Això, com a mínim, fins que aquest estudi de l’ADN del llop japonès ha indicat que es un parent proper d’una variant de gossos siberians, la regió on, es pensa, van aparèixer els gossos.
L’estudi no només va comptar amb anàlisis genètiques de restes de llops japonesos sinó també d’una dotzena de races de gos autòctones i d’altres espècies i races de cànids en general i de gossos en particular. Els llops japonesos van continuar distingint-se per no assemblar-se gaire a cap d’ells però, en reconstruir l’arbre evolutiu de cadascun, es van adonar que la branca del llop japonès era la més propera als gossos que s’ha trobat mai. De fet, és molt probable que gossos i llops japonesos comparteixen avantpassat, aquell grup siberià desaparegut d’on, molt probablement, van sortir els primers gossos domèstics. Per confirmar aquest darrer extrem, però, caldrà continuar investigant.
