Descobreixen la causa dels diferents colors i patrons cromàtics dels gossos i els llops

Segons sembla, una variant genètica relacionada amb el pèl clar es va originar fa més de dos milions d'anys en un parent ja extingit

Un equip internacional d’investigadors ha descobert quin és el secret de l’herència dels patrons de color del pèl dels gossos. Segons expliquen en un article a la revista ‘Nature Ecology and Evolution’, l’origen són varants genètiques responsables del pèl clar en gossos i llops, una de les quals va aparèixer fa més de dos milions d’anys en un parent actualment extingit d’aquests darrers. Així, es posa fi a una polèmica que ha durat dècades, explicant no només com es controlen genèticament els patrons de color sinó també el per què de la coloració dels llops àrtics i molt gossos moderns.

Els gossos i els llops poden fer dos tipus de pigment: el negre, anomenat eumelanina; i el groc, conegut com feomelanina. La producció de tots dos en un moment i un lloc concret del cos produeix patrons de color molt diferents. En estudis previs s’havien reconegut quatre patrons diferents i hi havia diverses teories sobre quines variants genètiques els causaven. Les proves genètiques, pero, havien donat resultats contradictoris, indicant que el coneixement que hi havia fins ara era incomplet. Pel que s’ha descobert, una proteïna fa la funció d’interruptor per a la producció de feomelanina. Quan hi és present, es produeix, i quan no, es produeix el pigment negre. Així, les variants que regulen la producció d’aquesta proteïna havien de ser les responsables dels colors i els seus patrons.

Llops grisos  | Taral Jansen (CC)
Llops grisos | Taral Jansen (CC)

La investigació ha aconseguit localitzar dues variants genètiques: una que regula la producció normal de la proteïna a la panxa i una altra que fa que se’n produeixi molta més, a més de tres variants més que regulen el color en el cicle de creixement del pèl. Així, es van identificar cinc combinacions diferents que causen els patrons de color dels gossos, una més que els quatre patrons de què s’havia parlat fins ara. Així doncs, els llibres de text sobre el pelatge dels gossos s’haurien de tornar a escriure, almenys en aquesta part.

Com que els genomes de llops de diverses parts del món ha estat fet públics, els investigadors també van mirar si aquestes variants existien en ells, veient que sí i que, per tant, aquests gens existien des d’abans de la domesticació dels gossos, fa uns 40.000 anys. Segons pensen els científics, aquestes variants devien ajudar a l’adaptació a entorns nevats durant les glaciacions, com passa ara amb els llops àrtics, que són completament blancs, o els llops amb el pèl clar de l’Himàlaia. A més d’això, els investigadors han demostrat que una de les variants més actives està més relacionada amb l’ADN d’espècies com el coiot que no pas amb el llop gris europeu, cosa que apunta a que va originar-se en un avantpassat distant i actualment extingit, un gen del qual continua viu en els gossos i els llops d’arreu del món.

Nou comentari