Un estudi conjunt de dues universitats israelianes ha presentat, en un article a ‘Scientific Reports’, els exemples més antics que s’han trobat mai de domesticació d’un arbre fruiter. L’anàlisi d’unes restes de carbó vegetal trobades al jaciment de Tel Zaf, a la vall del riu Jordà, han revelat que havia estat fet amb fusta d’olivera, un arbre que no creix de manera natural a la regió i que per tant, fa 7.000 anys, ja era plantat intencionadament.
Identificant restes de fusta cremada
Fins i tot quan han estat consumits fins a quedar convertits en carbó, els arbres poden ser identificat gràcies a la seva estructura anatòmica i a les darreres tecnologies. Tenint en compte que la fusta va ser emprada per a pràcticament tot durant milers d’anys, poder saber de quin arbre es van obtenir dóna molta informació, també, sobre com era el medi natural del moment i quines plantes i arbres cultivaven els humans de l’època. En aquest cas, el carbó analitzat era d’olivera i de figuera, i si bé les oliveres creixen de manera natural a Israel, no ho fan a la vall del Jordà.
La seva presència, doncs, es considera un indici clar que algú les havia plantat intencionadament, en l’exemple més antic que es coneix de domesticació d’un arbre fruiter, en el que havia estat un gran poble prehistòric que va ser habitat entre fa 7.200 i 6.700 anys. En el seu moment d’esplendor, tenia grans cases amb patis i magatzems per guardar-hi el gra en quantitats que indiquen clarament la riquesa dels seus propietaris, com també ho fan les restes de ceràmica i altres objectes molt elaborats que s’han trobat al mateix jaciment i que no només havien estat fetes allà, sinó que també n’hi havia d’originaris de Mesopotàmia, Anatòlia i el Càucas.
Una senyal de riquesa
Domesticar arbres fruiters, a més, és un procés d’anys, i molt més apte per a una societat que viu en l’abundància que no pas d’una que es preocupa essencialment per la seva supervivència. Així, els arbres triguen molt de temps a donar fruits i requereixen una inversió inicial força gran. Després, però, viuen durant molt de temps i són un patrimoni que es pot llegar a les generacions futures. En el cas de les olives, l’oli i les figues seques, a més, que és el que sembla que cultivaven a Tel Zaf, poden guardar-se durant molt de temps i, per tant, tenien un gran valor econòmic que podia acumular-se. I amb aquest acumulació, apareixen els impostos i les societats complexes. Al jaciment, de fet, també s’hi han trobat segells, indicant que ja tenien lloc alguns procediments administratius.
