MonPlaneta
Els humans vam començar a practicar la ramaderia fa 13.000 anys
  • CA

Els humans vam començar a practicar la ramaderia fa gairebé 13.000 anys, segons afirma un equip d’investigadors en un article publicat a la revista ‘PLOS One’. El descobriment de restes cremades d’excrements, que es podrien haver fet servir com a combustible, pot redefinir el moment en què va començar el Neolític, un període de la prehistòria caracteritzat per l’inici tant de la ramaderia com, també, de l’agricultura.

El bressol de la civilització

Les restes es van trobar a l’actual Síria, al bell mig del Creixent Fèrtil, on va començar la Revolució Neolítica i els primers estats i imperis de la història humana. Pel que sembla, els caçadors-recol·lectors de fa 13.000 anys ja havien començat a fer servir excrements d’animal com a combustible, cosa que apunta que o probablement havien començar a tenir cura dels animals abans de la invenció de l’agricultura. Els fems eren un recurs valuós, és ben conegut, però fins ara no s’havia documentat abans del que es considera l’inici del Neolític.

Esquelets d'equins en un jaciment a Síria | Johns Hopkins University
Esquelets d’equins en un jaciment a Síria | Johns Hopkins University

Coincideix amb el pas al sedentarisme

Els investigadors no saben de quins animals eren els fems i quina relació hi tenien els humans que van cremar-los. No obstant això, el que sí que han notat és que l’època en què s’han datat coincideix amb la troballa d’altres restes del mateix temps en què es va passar d’edificis circulars a lineals, un fet que es relaciona amb l’adopció d’un estil de vida més sedentari. A més, també coincideix amb la presència de cada vegada més restes d’ovelles salvatges i una baixada del número de gaseles i altres peces de caça.

Un dels canvis més grans de la història

Així doncs, sembla que va ser el moment en què els humans van començar a tenir cura d’animals a fora de les seves llars i que apilaven els fems per complementar la fusta. No obstant això, caldria confirmar de quins animals eren els fems. Les anàlisis d’ADN podrien donar la resposta. En qualsevol cas, aquest descobriment posa els humans i els animals molt a prop de manera habitual i no només com a peces de caça. A partir d’aquí, la domesticació seria el pas lògic següent, un que va iniciar una revolució enorme que es va estendre per tot el món.

Més notícies
Al fons d'aquest llac s'hi han trobat restes de ceràmica que ens han permès saber com menjaven els humans de fa 6.000 anys | Nature Communications
L’esmorzar dels escocesos de fa 6.000 anys no era gaire diferent del d’ara
La recerca sobre l'alimentació del passat pot ajudar-nos a conèixer millor el present
L'esquelet d'una dona amb les mans lligades darrere el cap i els peus col·locats als seus costats
Troben restes de sacrificis humans en un jaciment del Neolític a Anglaterra
Els esquelets, de 26 persones, inclouen una dona amb els peus tallats i una altra persona que va ser decapitada
L'entrada del monument de Newgrange, a Irlanda
L’ADN revela l’existència de reis-déus incestuosos a l’Irlanda de l’Edat de Pedra
Els resultats de les anàlisis posen aquelles societats entre les primeres a establir aquest tipus de jerarquies i descobreixen el primer cas de síndrome de Down que es coneix
Els murs de Nínive, a l'Iraq, en una fotografia dels anys noranta
Una gran sequera, causa probable de la caiguda de l’Imperi Assiri
Amb el centre al nord de l'Iraq i una extensió que el feia el reialme més gran del seu temps, l'Imperi Neoassiri va caure a finals del segle VII A.C per raons que, fins ara, es desconeixien

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa