Els òrgans elèctrics d’alguns peixos, com les anguiles elèctriques, els ajuden a fer coses com ara enviar i rebre senyals, reconèixer-se entre ells per espècie, gènere i fins i tot de manera individual… En un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’, un equip d’investigadors explica com alguns petits canvis genètics els van ajudar a desenvolupar aquests òrgans, un descobriment que també podria ajudar a trobar les mutacions genètiques que causen algunes malalties en humans.
Una particularitat aprofitada de manera inesperada
Segons expliquen els científics, l’evolució va aprofitar una característica de la genètica dels peixos, el fet que tenen versions duplicades del mateix gen que produeix petits motors musculars anomenats canals de sodi. Per crear òrgans elèctrics, un dels dos gens es va apagar al canal de sodi dels músculs i es va encendre en altres cèl·lules, canviant per generar senyals elèctriques en comptes de fer que els músculs es contreguin.
Així doncs, un canvi petitíssim en un gen pot canviar d’una manera espectacular la seva expressió. De fet, només una part molt petita del gen del canal de sodi, d’unes 20 lletres de llargada, en controla l’expressió, i als peixos elèctrics aquesta part està alterada o ha desaparegut. Això, però, va molt més enllà de l’efecte que té en els peixos elèctrics, perquè aquesta regió del gen existeix a la majoria de vertebrats, inclosos els humans. Així doncs, investigar quanta variació hi ha entre les persones, i quines desaparicions o mutacions poden canviar l’expressió dels canals de sodi i causar malalties, pot ser molt important.
Un cas d’evolució convergent
Entre els dos grans grups de peixos elèctrics del món, els que viuen a l’Àfrica tenen mutacions a la regió dels gens que controla el canal de sodi, mentre que els que viuen a Amèrica del Sud l’han perdut del tot. Així, sembla que tot i que la capacitat que han desenvolupat és la mateixa, no ho van fer per la via d’un avantpassat comú sinó que, en el que es coneix com evolució convergent, van aconseguir el mateix resultat per separat i, en aquest cas, a través d’uns canvis genètics diferents.
