Les gralles fan servir un procés que des del punt de vista humà gairebé podrien anomenar ‘democràtic’ per decidir en quin moment marxen tots junts i cap on van. Aquestes ‘assemblees’, on prenen decisions col·lectives, són l’avantsala del moment observat tantes vegades en què centenars i fins i tot milers d’aquests ocells alcen el vol alhora a l’hivern, cobrint el cel de negre. Aquest és el descobriment que ha fet un equip liderat per Alex Thornton, professor d’evolució cognitiva a la Universitat d’Exeter (Anglaterra) i que ha presentat en un article a la revista ‘Current Biology’.

Les gralles tenen un sistema de presa de decisions molt curiós | Geography.ie
Les gralles tenen un sistema de presa de decisions molt curiós | Geography.ie

Democràcia aviària

Segons sembla els ocells, quan volen marxar, comencen a cridar i, quan el soroll arriba a un nivell crític, vol dir que els individus que volen marxar són majoria. En el moment en què passa això, alcen el vol i se’n van. Així doncs, els crits de les gralles en aquesta situació són ni més ni menys que un ‘vot’ a favor de marxar, un descobriment que suposa una aproximació molt rara a la manera com els animals prenen decisions col·lectives.

A més del volum, pero, hi ha un altre factor important: la velocitat amb què augmenta. Si el soroll puja ràpidament, els ocells marxen més aviat que no pas si es van ‘convencent’ a poc a poc que cal marxar, en un procediment que gairebé ens podria remetre a la idea, molt humana, d’una ‘minoria sorollosa’ que aconsegueix decantar la voluntat majoritària per la potència dels seus crits.

Les gralles es reuneixen als arbres i, segons el soroll, decideixen quan marxen | Geography.ie
Les gralles es reuneixen als arbres i, segons el soroll, decideixen quan marxen | Geography.ie

Implicacions importants en la contaminació acústica

Per fer aquestes observacions, els investigadors van col·locar gravadores d’àudio als arbres on es reuneixen les gralles a Cornualla i van escoltar-ne el comportament durant dos hiverns. Les anàlisis dels sons i el nivell de soroll, en relació al moment en què els ocells abandonaven els abres, seguia un patró molt clar. Per comprovar-ho, però, van reproduir els sorolls a les gralles, aconseguint que marxessin més aviat del que ho haurien fet, cosa que no passava, per exemple, si els posaven soroll de vent.

És possible que les gralles no siguin els únics ocells que es comportin d’aquesta manera, però fins ara no s’ha estudiat en cap altra espècie. Aquest descobriment, en qualsevol cas, pot tenir conseqüències importants en la manera com entenem els efectes de la contaminació acústica, especialment a les ciutats i les carreteres, en el comportament de les aus. Amb massa soroll, podria ser que no se sentissin bé i que no arribessin tan ràpidament a la decisió de marxar, cosa que podria tenir efectes importants en les poblacions de gralles.

Nou comentari

Comparteix