Tot i que en general la natura prefereix la simetria, especialment la bilateral, alguns animals han desenvolupat la capacitat de caminar amb tres potes. És el cas dels agapornis, segons revela un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’ i que demostra com aquests lloros de colors brillants i molt populars com a mascotes han desenvolupat un coll fort per poder fer servir el bec per escalar.

Uns escaladors molt hàbils

Quan se’ls posa davant d’una superfície vertical, els agapornis fan servir la pota dreta, l’esquerra i el bec com si fossin pràcticament el mateix. De fet, quan els científics van analitzar la força que fan servir amb cadascun d’aquests membres, es va comprovar que és pràcticament la mateixa. Així, quan escalen, aquests ocells fan servir el bec d’una manera semblant a com un escalador humà faria servir les seves mans i braços.

Una “pota” en contra de la lògica animal

Aquesta adaptació és força curiosa perquè va en contra d’una de les bases de la immensa majoria del regne animal, la simetria bilateral, que fa que sigui extremadament inusual que un animal tingui un número senar d’extremitats. Tot i això, hi ha alguns exemples semblants als dels agapornis, com és el cas dels cangurs, que sovint fan servir la cua com una altra pota per saltar més a poc a poc.

Aquest va ser l’origen de la curiositat dels investigadors, que volien comprovar si els agapornis feien una cosa semblant. És per això que se’n va posar sis en un laboratori i se’ls va fer escalar una paret equipada amb sensors de pressió, arribant a la conclusió inesperada que la força exercida per les potes i el bec era pràctiament la mateixa.

Davant d'una paret plana, els agapornis fan servir el bec per escalar com si fos una altra pota | Institut de Tecnologia de Nova York
Davant d’una paret plana, els agapornis fan servir el bec per escalar com si fos una altra pota | Institut de Tecnologia de Nova York

Més enllà de l’enfortiment dels músculs del coll i del cap per permetre aquest tipus de moviment, és important tenir en compte que el seu sistema nerviós també va haver d’adaptar-se per poder sincronitzar el bec al ritme de les potes. Els investigadors creuen que aquesta habilitat va evolucionar per moure’s verticalment tot i no tenir la capacitat de saltar que tenen altres ocells.

Una investigació amb més recorregut

El que no se sap és si els agapornis fan servir aquesta capacitat de manera quotidiana o, si ho fan, com de sovint, i també si aquesta habilitat és compartida per altres espècies de lloro. És per això que el proper pas de la investigació és observar tant aquesta espècie com altres en el seu hàbitat natural i veure com es comporten.

Nou comentari

Comparteix