Alguns ratpenats fan servir unes estructures vocals molt semblants a les que permeten als cantants de death metal fer els seus famosos guturals. Segons un article publicat a la revista ‘PLOS Biology’ i fruit d’un estudi d’investigadors de la Universitat del Sud de Dinamarca, tots dos empren tècniques equivalents per expandir el seu rang vocal a través del treball amb la laringe.
Un rang vocal de set octaves
Els sons són crucials per a la vida d’un ratpenat, ja que no només els fan servir per al seu sistema d’ecolocalització, que els permet volar i trobar les preses, sinó també per comunicar-se entre ells. Per tot plegat, els ratpenats necessiten un gran rang vocal, de fins a set octaves. Així poden emetre sons molt aguts per al seu ‘sònar’ natural i d’altres de molt greus per comunicar-se. Tota una proesa en comparació amb les tres o quatre d’una persona normal i un rang comparable al d’alguns dels millors cantants de la història.
La mateixa tècnica per a fer guturals
Per descobrir el seu secret, els investigadors van examinar les laringes de cinc ratpenats morts i van gravar-les en vídeo mentre els aplicaven un flux d’aire que imitava la respiració natural. Així van poder veure directament tant les membranes vocals com els plecs ventriculars i com vibraven a freqüències diferents, i també com les estructures físiques de la laringe oscil·len per donar lloc a vocalitzacions diferents.
En un cas concret, el dels crits a baixa freqüència, es van adonar que l’ús dels plecs ventriculars era el mateix que el que fan servir els cantants de death metal per a fer els seus famosos guturals. Aquests plecs, també anomenats “falses cordes vocals”, habitualment no es fan servir per parlar ni cantar però són crucials per a algunes formes molt especials de cant, no només pels guturals del metall extrem sinó també pel cant difònic de Mongòlia i Sibèria.
Encara queda molt per descobrir
El que encara no se sap, però, és quin tipus de missatge envien els ratpenats quan fan servir els seus guturals. Segons les observacions, alguns semblen agressius, altres sembla que només expressin que estan molestos i d’altres tenen funcions molt diferents. En qualsevol cas, aquest estudi ha estat fet en una sola espècie de ratpenats, coneguda com el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii), de manera que caldria comparar els resultats obtinguts amb algunes de les més de 1.400 espècies d’aquesta família per veure com de comú és aquest tret.
