Els 10 insectes que ens piquen a Catalunya

Tot el catàleg de bestioles amb ales que ens fan la punyeta però que tenen un motiu per fer-ho

Els animals que ens poden picar a Catalunya són bàsicament els artròpodes, bestioles invertebrades formades per un esquelet extern, amb el cos segmentat i les extremitats articulades. N’hi ha dues classes: els aràcnids i miriàpodes (artròpodes de més de 6 potes), i els insectes, que són la classe predominant dels artròpodes: uns invertebrats amb sis potes i dos parells d’ales membranoses, a excepció de les mosques que en tenen un únic parell i les formigues, que no en tenen.

Comencem amb els insectes, i en una pròxima entrega us parlarem dels aràcnids.

Dípters: mosquits, tàvecs i mosques

Els que tenen un sol parell d’ales són els anomenats dípters, fet que els distingeix d’altres insectes alats. En aquesta classe s’hi inclouen els mosquits, els tàvecs i les mosques.

Els mosquits

Mosquit significa mosca petita. No totes les espècies de mosquits piquen. Els que ho fan, especialment, són el mosquit comú (Culex pipiens) i el mosquit tigre (Aedes albopictus). Piquen els mosquits femella perquè necessiten la sang (proteïna) per produir ous, i poden picar diverses vegades. En canvi, els mascles no piquen, tenen una funció purament sexual i viuen molt poc, entre dos i tres dies. Les principals malalties que podrien transmetre els mosquits són el dengue, la zika, el chikungunya i la febre groga, habituals en els països tropicals. En canvi, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no hi ha proves que la Covid-19 o la sida es pugui transmetre per mitjà de mosquits.

El mosquit comú és una espècie nocturna que s’orienta bé en la foscor i localitza les seves víctimes gràcies a la respiració i la suor. Són els que entren a la nostra habitació i ens desperten a la nit pel soroll que fan.

El mosquit tigre és un nouvingut a Catalunya. És d’hàbits diürns. A la península ibèrica es va detectar per primera vegada l’any 2004, a Sant Cugat. Es distribueix per tota la costa mediterrània i cap a l’interior, i s’ha establert en regions de França i Itàlia. Els efectes de la seva picada són una mica més dolorosos que la del mosquit comú.

A causa de la globalització i el canvi climàtic les espècies de mosquits ampliaran la seva àrea de distribució i es preveu una possible arribada de noves espècies com el mosquit de Corea, el mosquit de la febre groga i el del Japó.

Mosca (Musca domestica) vs ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) | Jaume Marlès

Els tàvecs i les mosques

Les mossegades dels tàvecs i les mosques produeixen protuberàncies doloroses amb sensació de formigueig que poden convertir-se en butllofes.

Els tàvecs freqüenten a les zones muntanyoses i humides, particularment on hi hagi animals grossos com equins i vaques, i durant les hores de màxima insolació a l’estiu es mostren molt actius. Les persones afectades senten un dolor intens, que és degut a les robustes peces bucals, i la saliva injectada provoca una inflamació intensa i pruriginosa al voltant de la picada. Les espècies de tàvecs del nostre país s’agrupen en 3 gèneres: els Tabanus, els Chrysops, i els Haematopota.

La mosca negra és un insecte diürn les picades del qual són força doloroses i poden sagnar lleugerament. A Catalunya no són gaire freqüents, però de vegades apareixen massivament, en especial a l’aire lliure, en zones agrícoles i ramaderes. Les espècies més comunes són Simulium intermedium i Simulium ornatum.

Hemípters: la temuda xinxa

Un altre grup d’insectes que ens piquen són els que tenen una part de les ales anteriors dura i una altra de membranosa. L’ordre dels hemípters inclou les xinxes. Aquests són xucladors nocturns de sang, l’espècie més habitual és la xina domèstica (Cimex lectularius). De dia s’amaga entre els llençols, plecs de roba i esquerdes de fusta. Si s’esclafen, emeten un líquid pudent. La picada té una petita marca dura de color blanc, i produeix una picor suau que pot durar unes hores. Es recomana no rascar-se, l’ajuda d’un antihistamínic la reduirà.

Sifonàpters: l’odiada puça

Els que s’alimenten de sang dels seus hostes, ectoparàsits de mamífers i aus són els anomenats sifonàpters, que inclouen les puces, i curiosament no tenen ales sinó que salten. La femella quan s’alimenta de la sang és quan diposita els ous sobre l’hoste (mamífers i aus). Ocasionalment piquen els humans i és habitual que ho facin a l’alçada dels turmells i cames. Les picades causen un punt hemorràgic envoltat de taques vermelles urticants causades per la inoculació de la saliva de la puça.

Abella (Apis mellifera) vs lletsó (Sonchus sp.) | Jaume Marlès

Himenòpters: mandíbules poderoses

Els que posseeixen un aparell bucal mastegador, amb unes mandíbules poderoses, són els himenòpters, i en formen part les formigues, les abelles, les vespes i els borinots. Aquestes picades solen provocar un intens dolor acompanyat d’inflamació i coïssor que pot arribar a durar unes hores. La picada és una taca vermella amb un punt blanc al centre.

L’abella de la mel (Apis mellifera)

És clau per a l’apicultura arreu del món. Les abelles tenen un fibló dentat en forma d’arpó. Quan l’abella pica part de l’aparell digestiu es desprèn i per això posteriorment l’abella es mor. Per això només pica en cas de necessitat extrema, com ara la defensa del rusc. Diuen que l’abella és dels animals més antics, va aparèixer abans que els humans. Si pica a un altre insecte no es mor, de manera que els humans són els principals enemics de l’abella. En cas de picada, es recomana retirar el fibló sense pressionar. El problema és quan es produeixen picades múltiples per l’abatiment d’algun rusc, on elles tenen tendència a picar qualsevol animal en moviment. En el cas que es produeixin reaccions anafilàctiques, cal acudir immediatament a un servei d’urgències. 

Les vespes

Prefereixen marxar abans que atacar els humans, però ataquen per defensar el seu niu fins el final. Hi ha diverses espècies de vespes, la vespa comú (Vespula vulgaris), la vespa europea (Vespa crabro), la vespa punyal (Megascolia maculata), entre d’altres. I la recent arribada vespa asiàtica (Vespa velutina), que té una coloració més fosca respecte de les altres. Les vespes no piquen sinó que mosseguen, i ho poden fer diverses vegades. També piquen quan deixen anar el fibló però, a diferència de les abelles, no es desprèn. 

Els abellots o borinots

Del gènere Bombus, l’espècie més habitual és Bombus terrestris. Les colònies de borinots s’agrupen en menys individus que les de les abelles, i poden volar a temperatures més baixes. Són molt bons pol·linitzadors de tot tipus de plantes i fan mel però no tanta quantitat com les abelles. També tenen un fibló per picar però no l’utilitzen tant.

Les formigues

Hi ha una gran varietat d’espècies de formigues. Les més habituals al nostre país són la formiga segadora (Messor sp.), la formiga roja (Formica sp.), el cuallevat o formiga dels arbres (Crematogaster scutellaris), i les petites formigues de les cases, espècies com Lasius niger Iridomyrmex humilis. Les formigues ataquen i es defensen per mitjà de mossegades. Algunes espècies també piquen i injecten o polvoritzen substàncies com l’àcid fòrmic.

Abellot (Bombus terrestris) vs arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) | Jaume Marlès

Lepidòpters: la fastigosa eruga

El grup de les papallones diürnes i nocturnes són els lepidòpters. L’erugua de la papallona més perillosa per la seva picada és la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) en el seu estat larvari. Les erugues tenen coloracions vermelloses amb un gran nombre de pèls urticants als laterals del seu cos. Els pèls produeixen al·lèrgies i irritacions a la pell i poden, fins i tot, provocar la mort per intoxicació en cas d’ingesta.

Consells per a les picades

Quan ens pica algun insecte, el més habitual és que la inflamació i la picor desapareguin en unes hores o uns dies, sense la necessitat de cap tractament específic. Tot i això, de vegades convé algun tractament addicional. Les mesures bàsiques en cas de picada són:

  • Rentar la pell amb aigua i sabó sense trencar les butllofes en el cas que se n’hagin format.
  • Aplicar fred al lloc de la picada per calmar el dolor i la inflamació. Es pot aplicar gel uns 10 minuts, esperar un 10 minuts i seguir aplicant.
  • Desinfectar la zona amb desinfectants que no colorin la pell.
  • Evitar rascar-nos, si és possible.
  • Aplicar algun preparat amb amoníac, crema tòpica, analgèsic i/o antihistamínic oral.

Per prevenir de les picades, un dels mètodes és l’ús de repel·lents d’insectes. Es recomana vestir roba poc vistosa que cobreixi tot el cos, evitar els perfums i col·locar mosquiteres.

Nou comentari