Un equip d’investigadors ha avançat en el coneixement de com ho fan les hidres per activar la regeneració dels seus teixits. Aquest mecanisme, que permet que aquest pòlip d’aigua dolça recuperi apèndixs o òrgans en comptes de cicatritzar les ferides, ha estat descrit en detall en un article publicat a la revista ‘PNAS’.
El fenomen de la regeneració en aquest animal va ser descobert fa més de dos segles, però ha estat complicat esbrinar com s’activa el sistema de regeneració, tan ordenada. Aquesta darrera recerca ha permès mostrar com els senyals de curació de les ferides que s’alliberen en produir-se una lesió es converteixen en senyals específics que determinen la formació de patrons i la diferenciació entre cèl·lules. Entre els elements essencials d’aquest procés hi ha unes proteïnes anomenades MAPK i un camí de senyalització anomenat Wnt, uns mecanismes moleculars que, al llarg de l’evolució, no han canviat gairebé gens.
Unes habilitats mal repartides
L’habilitat de regenerar canvia molt entre animals, de les gairebé completes dels animals més senzills a les limitades de la majoria de mamífers i vertebrats, però el procés comença sempre igual, amb la curació de la ferida. Les cèl·lules al lloc de la lesió proliferen i formen una massa indeferenciada, un blastema, a partir de la qual es refan les estructures que falten. Això activa processos genètics com els que controlen el desenvolupament dels embrions, però per determinar exactament quins els investigador van analitzar en profunditat la hidra, amb l’objectiu de saber els elements més senzills d’aquesta activació de la regeneració.
La hidra es pot tallar per la meitat, fent que la superior regeneri el “peu” i l’altra un nou peu, però no ha estat fins ara que s’ha vist com és possible. En qualsevol lloc que prengui mal, s’activen senyals per a la resposta a les lesions a través d’ions de calci i la producció d’oxigen reactiu. Aquests senyals es transmeten entre les cèl·lules a través de tres proteïnes, necessàries per a la regeneració. Després, els camins de senyalització Wnt s’activen i tot plegat esdevenen senyals específics de patrons i diferenciació cel·lular per a la regeneració.
Un mecanisme que funciona en tots els animals
Els experiments han demostrat que el Wnt és un component essencial de la primera resposta general a les ferides i que després, segons la força que té aquest senyal, dirigeix els teixits cap a regenerar una meitat o l’altra del cos de l’hidra. És per això que els científics han aconseguit activar artificialment aquesta regeneració, recombinant les proteïnes perquè, per exemple, a una hidra sense peus ni cap li surtin dos caps.
Un dels elements més importants d’aquesta recerca, si més no pel que fa a nosaltres, és que aquest mecanisme s’ha conservat molt bé al llarg de l’evolució i continua present al nostre genoma, de manera que continua sent important per a la regeneració dels vertebrats i els mamífers. La impossibilitat de reproduir el nivell de regeneració de les hidres, però, encara continuarà sent objecte de recerca durant molt de temps més.
