Un equip de bioenginyers de la Universitat de Connecticut, als Estats Units, han aconseguit regenerar el cartílag del genoll d’un conill, obrint la porta a fer el mateix amb humans i, per tant, donar noves eines per millorar la qualitat de vida dels pacient d’artritis.
En un article publicat a la revista ‘Science Transitional Medicine’, els investigadors expliquen com han aconseguit aquest avenç. L’artritis és una malaltia molt comuna causada pel dany a les articulacions. Normalment aquestes zones del cos estan protegides per cartílag, però tant les lesions com l’edat el poden anar erosionant. Quan els ossos comencen a tocar-se, qualsevol activitat del dia a dia pot esdevenir dolorosa.
Fins ara, el millor tractament era substituir el cartílag per una nova peça d’una altra part del cos o d’un donant, cosa que ho feia complicat per l’escassedat de cartílag disponible i per la possibilitat de patir rebuig. El millor, doncs, seria que el cartílag tornés a créixer per sí sol. Els experiments fets fins ara, però, no havien tingut èxit, ja que fins i tot en casos on el cartílag s’havia regenerat, era molt més feble que l’original.
El secret d’aquesta nova tècnica és en unes senyals elèctriques que contribueixen a que el creixement del nou cartílag sigui normal. Els investigadors van dissenyar un motllo de nanofibra biodegradable que té la propietat de ser piezoelèctric, és a dir, que genera corrent quen se’l sotmet a pressió. Així, introduït al genoll, la pressió exercida en caminar produeix un corrent feble però constant que fa que les cèl·lules colonitzin el teixit i es converteixin en nou cartílag que, a més, funciona perfectament.
Les proves d’aquesta tècnica al genoll d’un conill ferit han tingut un èxit més que considerable. Darrere d’aquest fenomen, que podria ajudar milions de persones amb artrtitis arreu del món, hi ha un procés natural. Tant els ossos, com el cartíleg, com el colàgen, i fins i tot l’ADN i algunes proteïnes, tenen una resposta piezoelèctrica, i generar-ne una artificialment produeix una resposta natural del cos, fent que es curi tot sol.
Tot i això, els resultats han estat aconseguits en un conill i, abans de fer el mateix en humans, caldria prover-ho amb algun animal de la mida i el pes d’un humà, o semblant, per veure com reaccionen. A més, es vol fer un seguiment dels animals curats durant un o dos anys, per assegurar-se que el rendiment del cartílag es manté en el temps. Finalment, també cal tenir en compte l’edat, ja que la capacitat de regeneració es perd amb el temps.
