La biologia ara té una nova branca de l’arbre de la vida formada per depredadors microscòpics. Segons un article publicat recentment a la revista ‘Nature’, aquests organismes minúsculs es divideixen en dos grups segons com devoren les seves preses. Els Provora, com han estat batejats, es poden classificar en els Nebulidia, que es mengen les víctimes senceres; i els Nibbleridia, que tenen una mena d’estructures en forma de dents amb les quals els arrenquen trossos fins a matar-les.
Descoberts al mar
D’una manera molt semblant als depredadors que coneixem habitualment, aquests microbis són poc nombrosos però tenen un gran paper al seu ecosistema. Han estat descoberts examinant mostres d’aigua agafades d’hàbitats marins de tot el món, on encara hi ha moltíssimes espècies que no hem descobert ni descrit.
Va ser així com es van adonar que, a les mostres on hi havia alguna espècie d’aquests tipus d’organismes, tots els altres microbis desapareixien ràpidament, prova de la seva increïble voracitat. En adonar-se del que estava passant, els investigadors van començar a alimentar-los expressament per tal de cultivar-los i poder-los estudiar a fons, inclòs el seu ADN.
Diferències genètiques enormes amb els organismes coneguts
En establir la taxonomia dels organismes vius, el gen ’18S rRNA’ és emprat tot sovint per descriure diferències genètiques. Així, per exemple, entre la versió d’aquest gen que té una persona i la que té un conillet d’Índies hi ha sis nucleòtids de diferència. En el cas dels Provora, però, són tan diferents de qualsevol altre ésser viu que, de mitjana, se’n diferencien en entre 170 i 180 nucleòtids. Això és el que ha fet que se’ls col·loques per sobre dels regnes i que se’ls hagi atribuït un ‘supergrup’ taxonòmic propi.
Encara queda molt per aprendre de la vida al nostre planeta
Descobriments com aquest són una prova de quants éssers vius encara podem descobrir, fins i tot al nostre planeta, i de com de limitat és el nostre coneixement tant de la natura com dels camins que pot seguir l’evolució. En aquest sentit, els ecosistemes microbians són els més desconeguts, per raons evidents, i potser ara, un cop es seqüenciï el seu genoma i se’n reconstrueixin les cèl·lules en 3D, podrem conèixer-ne moltes més coses.
