Durant dècades, la comunitat científica havia pensat que el verí de les serps i les aranyes eren entorns estèrils que, plens de substàncies antimicrobianes, no permetien que hi visqués res. En un article publicat a ‘Microbiology Spectrum’, però, un equip d’investigadors ha demostrat que no és així i que, efectivament, hi ha bacteris que l’habiten. No només això sinó que, a més, alguns podrien causar infeccions en les persones que reben una mossegada d’aquests animals.
Adaptació a circumstàncies extremes
Aquest descobriment prova l’enorme capacitat d’adaptació dels organismes del nostre planeta, vivint no només a les glàndules del verí de molte espècies de serp i d’aranya sinó que fins i tot poden resistir l’alta toxicitat dels líquids que segreguen. A més, des d’un punt de vista mèdic, apunten que el tractament per a picades i mossegades no només ha de consistir en l’administració d’antídots pels verins sinó, també, per a possibles infeccions.
La investigació que ha resultat en l’article s’ha basat en l’anàlisi del verí de cinc espècies de serp i dues d’aranya. En totes elles es va detectar la presència d’ADN bacterià. Les eines de diagnòstic més habituals no van poder identificar correctament de quines bactèries es tractava de manera que, en cas d’infecció, es podrien arribar a administrar antibiòtics erronis, que podrien empitjorar el problema.
Múltiples aplicacions mèdiques
Gràcies a la seqüenciació de l’ADN, però, es van poder identificar els microorganismes i també que havien mutat per poder resistir en un entorn tan extrem, ple d’antibiòtics que sembla impossible que hi pugui sobreviure res. Un d’ells, l’Enterococcus faecalis, un bacteri responsable de forces infeccions hospitalàries, va ser sotmès a una prova: mentre les mostres d’hospital van morir immediatament en l’exposició al verí de la cobra escopidora de coll negre, els cultius extrets d’aquest van poder viure fins i tot en les concentracions més altes d’aquestes substàncies tòxiques.
Des del punt de vista clínic, cal recordar que cada any es produeixen uns 2,7 milions de picades de serps i aranyes verinoses arreu del món, i un 75% desenvolupen infeccions al teixit danyat pel verí. Un dels causants principals és, justament, el bacteri Enterococcus faecalis. Si bé es pensava que el seu origen era l’exposició de la ferida a l’aire, ara sembla clar que aquest agent infecciós ja és present al verí mateix.
Així doncs, tractar les víctimes de mossegades i picades no només pel verí i la destrucció de teixits, sinó també per a infeccions, s’hauria de fer el mes ràpidament possible. Alhora, l’exploració dels mecanismes que permeten sobreviure a aquests bacteris podria dur a noves maneres de combatre la resistència als antibiòtics, fins i tot a partir dels pèptids antimicrobials que contenen el verí d’aquests animals.
