Hi ha cacatues mascle que fan servir el seu sentit del ritme per aconeguir seduir les femelles. Aquesta pràctica sorprenent, que fins i tot els duu a construir instruments per als seus rituals d’aparellament, és una característica increïble de les cacatues negres galta-roges (‘Probosciger aterrimus’) que ha estat descoberta fa poc. En un article publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’, un equip d’investigadors explica com, per impressionar les seves possibles parelles, cada animal treballa segons el seu propi gust individual, fent baquetes, sonalls o fins i tot picant amb el propi cos.
El fet que les diferències entre animals no tinguin gaire a veure amb els materials que tenen disponibles fa pensar als investigadors que hi ha una part de creativitat individual molt important. A més, els tocs distintius entre els mateixos individus no es repeteix sempre, sinó que hi ha elements d’innovació. Això, tot i que és sorprenent, va en la línia dels estudi que apunten que els lloros, amb grans cervells i vides llargues i complexes, tenen capacitats cognitives sorprenents.
Una excepció fascinant
Tot i que la majoria d’ells no fa servir eines, les cacatues negres galta-roges són una excepció que ha fascinat els investigadors, especialment pel fet que construeixen eines no pas per aconseguir menjar sinó per aparellar-se, cosa que els fa diferents fins i tot dels primats no humans. Quan comença el ritual, canten, ballen i fan percussió contra un arbre, sovint fent servir un instrument que aguanten amb l’urpa esquerra. La construcció dels instruments, de fet, forma part de l’exhibició, i les femelles els observen.
L’exhibició els fa semblar gairebé humans, especialment tenint en compte que cada mascle té el seu ‘tema’, amb velocitats diferents i afegint o no floritures segons el cas. Per observar-los, els investigadors van passar dos anys escoltant els cants d’aparellament d’aquestes cacatues i van localitzar 70 arbres que feien d’escenari.
Examinant els seus instruments
Com que quan s’acaba el ‘concert’ els ocells llencen els instruments, van poder recuperar 227 ‘baquetes’ i 29 ‘sonalls’. Les comparacions entre ells van mostrar diferències individual evidents en el disseny, amb una llargada de les ‘baquetes’, per exemple, que era major que si s’haguessin triat aleatòriament, com també passa amb el gruix.
Així doncs, sembla clar que els mascles d’aquesta espècie han desenvolupat un sentit musical propi i individual, que traslladen a la seva interpretació però també a la construcció dels instruments. Aquesta creativitat i la diferenciació dels altres, doncs, deu ser part del que busquen les femelles de la seva espècie.
