La caça furtiva de tortugues marines és una amenaça menys greu del que era fins ara, segons afirma un estudi publicat a ‘Global Change Biology’. Durant els darrers 20 anys, les captures il·legals han caigut enormement i, a més, la majoria de les que es duen a terme a dia d’avui són a zones on les poblacions de tortugues marines estan relativament en bon estat. Unes dades que donen esperances per a la supervivència d’aquests animals, que pateixen múltiples amenaces.
Aquesta anàlisi és la primera que es fa arreu del món, i es basa en el número de tortugues adultes que han entrat al mercat negre. Segons l’article, entre 1990 i 2020 es van capturar aproximadament un milió de tortugues marines de manera il·legal, però entre 2010 i 2020 la xifra va caure un 30% respecte la dècada anterior. A més, tot i que les xifres semblen molt grosses, a dia d’avui la caça furtiva no està tenint un impacte negatiu en les poblacions, si més no a escala global.
Un augment constant de les captures
Les tortugues marines i els seus ous han estat una font d’aliment i de matèries primeres durant milers d’anys. No obstant això, l’augment de la demanda de productes elaborats amb aquests animals ha fet augmentar moltíssim les captures durant els darrers dos segles i les poblacions han disminuït notablement. A dia d’avui, sis de les set espècies de tortugues marines del món estan amenaçades d’extinció a causa d’una combinació d’aquestes captures il·legals, les accidentals a causa de les xarxes de pesca i la destrucció dels seus hàbitats, entre d’altres.
Una frenada esperançadora
Per a aquest estudi, els investigadors van enquestar experts en tortugues marines i van repassar documents de governs, ONGs i científics per calcular quants d’aquests animals es capturaven il·legalment cada any. Així és com van arribar a la xifra d’1,1 milions de captures entre 1990 i 2020, el 90% de les quals van anar a parar a la Xina i el Japó. Pel que fa a les espècies, sembla que les més afectades són la tortuga verda, en perill d’extinció i que es caça per la seva carn, i la tortuga carei, molt preuada per la bellesa de les seves closques.
No obstant això, les mateixes dades també apunten que, si entre 2000 i 2010 es caçaven unes 61.000 tortugues cada any, entre 2010 i 2020 la xifra va caure a 44.000, amb la pressió concentrada especialment a zones amb poblacions grosses i amb una diversitat genètica considerable. Això no vol dir, és clar, que no s’hagi de tenir en compte les amenaces a algunes poblacions concretes. De fet, aquest estudi pot ajudar a concentrar els esforços allà on pateixen més.
