Després de descobrir amb sorpresa que les abelles europees (Apis mellifera) poden entendre el concepte de zero, un equip d’investigadors francesos i australians es van proposar esbrinar si aquests insectes també eren capaços de resoldre operacions aritmètiques bàsiques com la suma o la resta.
Resoldre operacions matemàtiques requereix unes habilitats cognitives notables, com ara entendre els números, les normes de les operacions i tenir una memòria a curt termini capaç de gestionar-hi tot. Els resultats de l’estudi, que demostren que les abelles són capaces de sumar i restar tot i tenir un cervell minúscul, poden tenir repercussions importants en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, especialment pel que fa a la millora de l’aprenentatge.
La investigació, que ha estat liderada per la Universitat RMIT de Melbourne, a Austràlia, i els resultats de la quals s’han publicat a la revista ‘Science Advances’, ha demostrat que es pot ensenyar a les abelles a reconèixer colors com a representacions dels símbols de suma i resta i fer servir aquest coneixement per resoldre operacions. Poder fer-ho exigeix dos nivells de processament d’informació: d’una banda, cal poder recordar les normes relacionades amb les operacions mentre, alhora, es fan servir els números a la memòria a curt termini.
A més, les abelles també van fer servir la memòria a curt termini per resoldre les operacions, ja que van aprendre a reconèixer la suma i la resta com a conceptes abstractes i no només com a ajudes visuals. Aquest descobriment podria indicar que la cognició numèrica podria ser molt més habitual a la natura del que s’havia pensat fins ara, en una nova troballa que obre el camp a una comprensió més acurada de la intel·ligència dels animals.
Si les matemàtiques no tenen com a requisit tenir un cervell gran, a més, podria ser que hi hagués maneres noves d’incorporar la interacció entre la memòria a curt i a llarg termini per millorar l’aprenentatge dels sistemes d’intel·ligència artificial.
Tot i que se sap que hi ha moltes espècies que coneixen la diferència entre quantitats i ho fan servir en el seu dia a dia, la cognició numèrica, que inclou números exactes i operacions aritmètiques, demana un nivell de processament de dades superior. Si fins ara s’havia demostrat que els primats, els ocells i fins i tot les aranyes poden sumar i restar, ara s’ha vist que les abelles també en són capaces.
L’experiment va incloure entrenar abelles que entraven en un laberint amb forma de Y. Quan feien una elecció correcta, se’ls donava aigua amb sucre i, quan no, els donaven una solució de quinina, ben amargant. Com que les abelles tornen als llocs on saben que hi ha una font d’aliments, anaven tornant al laberint per aconseguir més menjar i, en el procés, aprendre.
A l’entrada del laberint hi havia una sèrie d’elements, entre 1 i 5. Les formes eren blaves, volia dir que havien de sumar i, si eren grogues, que havien de restar. Després de veure la xifra inicial, l’abella volava a través d’un forat fins a una cambra on havia de triar si anava a la dreta o a l’esquerra. En un dels costats hi havia una solució incorrecta i a l’altre, la correcta.
Al principi de l’experiment, les abelles feien tries aleatòries fins que van aconseguir entendre com es resolia el problema. Finalment, d’entre més de 100 experiments que duraven entre 4 i 7 hores, les abelles van aprendre que el blau volia dir +1 i el groc, -1, i fins i tot van aprendre a aplicar aquestes normes en altres números.
Així doncs, la comprensió dels símbols matemàtics com a llenguatge podria ser una capacitat molt més comuna al regne animal del que s’havia pensat fins ara, i també podria explicar com, en el cas dels humans, diverses cultures van aprendre a fer servir els números de manera independent.
14 
