A l’Amèrica del Sud hi ha un petit grup d’abelles, format per només tres espècies, que es distingeixen de la resta d’aquests himenòpters perquè no s’alimenten de pol·len i de nèctar sinó de carn morta. En un article publicat a la revista ‘mBio’, un equip de científics de tres universitats nord-americanes expliquen com és possible que, entre totes les abelles, hi hagi tres espècies que tinguin una dieta tan extremadament diferent. El secret és al seus estómacs, on tenen una flora bacteriana que s’assembla més a la d’una hiena que no pas a la d’una Apis mellifera, l’abella de la mel de tota la vida.
L’estudi detalla com, durant aproximadament els darrers 80 milions d’anys, els estómacs de la immensa majoria d’abelles, borinots i altres espècies semblants han estat colonitzats, essencialment, pels mateixos cinc bacteris. Els investigadors, però, volien saber com de diferent era l’estómac de les abelles voltor. Així doncs, van posar 50 grams de pollastre cru penjant de branques a un metre i mig d’alçada a 16 llocs diferents. Per impedir que les formigues hi arribessin, cobrir els fils amb vaselina. Un cop analitzats i comparats els microbiomes de les abelles capturades, els investigadors van concloure que les abelles voltor ja no tenien alguns dels cinc bacteris clàssics dels estómacs de les abelles i que, en canvi, havien desenvolupat un aparell digestiu més àcid.
Així, el seu estómac està enriquit amb bacteris que viuen en aquest tipus d’entorns i que, pel que afirmen els cienti´fics a l’estudi, s’assemblen als que es poden trobar als carronyaires més coneguts, com ara els voltors que donen nom a aquesta espècie d’abella o també a les hienes. Probablement, la presència d’aquests organismes al seu interior protegeix els animals que s’alimenten de carn morta dels patògens que pot contenir. Un dels bacteris presents als estómacs de les abelles voltor és el Lactobacillus, que és present a molt del menjar fermentat que consumim els humans, com ara el pa de massa mare. A més, però, també van trobar Carnobacterium, que es relaciona més directament amb la digestió de la carn.
I tot i això, sembla que la mel de les abelles voltor continua sent no només comestible sinó dolça malgrat que, als seus nius, les abelles emmagatzemen la carn morta durant dues setmanes en cambres separades de la resta abans de consumir-la.
