Alguns bonobos, com fan els humans, cooperen no només amb els membres coneguts del seu grup sinó també amb desconeguts que formen part d’altres. Sovint, fins i tot, ho fan sense que hi hagi beneficis recíprocs immediats. Aquest descobriment, anunciat en un article a la revista ‘Science’, podria ajudar a conèixer millor com va evolucionar aquest tret social ja que, fins ara, es considerava gairebé exclusivament humà. De fet, no només això, sinó que aquest tipus de cooperació es creu que és un dels fonaments de la civilització.
Grans diferències entre animals molt propers
Tant els bonobos com els ximpanzés, el nostre altre parent més proper, viuen en grups socials d’individus que no tenen per què ser parents propers. En comparació amb els segons, però, molt territorials i agressius, els bonobos són més tolerants envers els altres grups. A vegades, fins i tot s’ha vist com cuidaden i compartien menjar amb individus d’altres grups socials i fins i tot han adoptat els fills d’altres bonobos.
Seguint dos grups de bonobos durant dos anys
Per comprendre millor això, un equip d’investigadors ha estudiat dos grups de bonobos durant dos anys, documentant quins bonobos tenien aquest tipus de comportament i en quins moments. A més, en cas de conflicte, també han documentat la formació d’aliances entre bonobos de grups diferents per atacar-ne un tercer.
Els resultats mostren que els dos grups es van trobar sovint, interactuant gairebé 100 vegades durant els dos anys i compartint un 20% del temps, en trobades que a vegades duraven una hora i altres diverses setmanes, durant les quals es formaven lligams molt més profunds. En aquests moments, es van documentar més de 3.700 ocasions en què es netejaven els uns als altres, un 10% de les quals era entre bonobos de grups diferents. I pel que fa a les aliances per atacar un altre individu, un 15% de les vegades eren entre bonobos de grups diferents.
Un fenomen difícil d’entendre
Així doncs, no sembla que sigui un fenomen puntual, i menys tenint en compte que el 6% de les vegades que els bonobos compartien el menjar també era amb membres d’un altre grup. No obstant això, aquesta cooperació tampoc no sembla aleatòria: els individus que tendien a interactuar dins del seu grup també tenien la mateixa tendència amb els bonobos de fora, i les dades apunten que la reciprocitat no hi jugava un paper gens important.
Per tant, sembla que és possible que els bonobos, si més no alguns, cooperin amb individus amb què no tenen relació de manera habitual, com a part del que són com a espècie. I això és especialment interessant per què, tot i que la cooperació dins de les famílies i els grups és força habitual entre els animals, ni que sigui per assegurar la proliferació directa o indirecta dels propis gens, ajudar estranys no té beneficis evolutius tan clars i l’aparició d’aquest comportament és un trencaclosques.
Els humans i els bonobos no són els únics animals amb aquest tipus de comportament: els dofins mascle, per exemple, a vegades col·laboren amb altres mascles per protegir les femelles i augmentar les seves possibilitats de copular. Això, però, té un benefici propi força evident, a diferència de l’observat en aquests dos primats. Pel que fa a compartir menjar amb estranys, a part dels bonobos i els humans només se sap que ho facin els vampirs, ja que els ximpanzés només ho fan amb membres del mateix grup.
Un comportament que és a la base de les societats
I no obstant això, en l’evolució humana es considera que aquests comportaments són la base de les societats i van permetre que els nostres avantpassats sobrevisquessin a situacions molt complicades. Els humans, al cap i a la fi, han competit o lluitat amb grups veïns però també han cooperat amb ells. Un comportament que, si més no fins ara, tenia uns orígens evolutius obscurs.
Tenint en compte la distància que ens separa tant dels ximpanzés com dels bonobos, però, resulta complicat saber si els avantpassats dels humans eren tan territorials i violents com els primers, més relaxats com els segons o fins i tot un punt intermig. En qualsevol cas, aquest estudi fa una passa endavant cap a la comprensió de les condicions que fan que l’evolució ‘triï’ una estratègia o l’altra.
A més, també sembla que demostra que la cooperació es pot donar sense la influència de factors culturals i socials, tot i que també és cert que hi podria haver un component ‘cultura’, transmès a través de les generacions, que hagi fet que els bonobos es comportin així. Un procés, doncs, que seria semblant a com es formen els elements de la cultura humana.
