Els ctenòfors, uns dels animals més antics que existeixen, tenen un cervell diferent de tota la resta. Segons un nou estudi, publicat a la revista ‘Science, aquests organismes no tenen les neurones connectades a través de sinapsis, com els altres, sinó que les tenen fusionades, donant lloc a un sistema nerviós únic i que no s’assembla a res que s’hagi vist mai.
Les sinapsis, un tret compartit per gairebé tots els animals
El sistema nerviós de tots els animals que coneixem, dels més senzills als més complexos, es basen en la transmissió d’impulsos elèctrics entre les cèl·lules, que permeten que les senyals passin d’una a l’altra. La xarxa nerviosa dels ctenòfors, però, no tenen aquestes sinapsis, sinó que tenen neurones llargues fusionades entre elles i que comparteixen la membrana cel·lular, tal com mostra el nou mapa 3D de la seva estructura que han elaborat els investigadors.
Una possible línia evolutiva independent del sistema nerviós
Tenint en compte la seva excepcionalitat, podria ser que aquesta estructura sigui una línia evolutiva independent d’un sistema nerviós. De fet, els ctenòfors es consideren un dels primers fílums que va aparèixer al regne animal, de manera que el seu sistema nerviós, molt simple, és molt interessant pels científics a l’hora d’investigar com van evolucionar.
Els estudis anteriors ja havien mostrat alguns indicis de com d’estrany és el sistema nerviós d’aquest animals. Així, per exemple, fa pocs anys no es va poder identificar cap tipus de cèl·lula al seu cos que tingués una signatura genètica que correpongués amb neurones reconeixibles. És per això que, en aquest nou treball, s’han fet servir microscopis electrònics per aconseguir un gran volum d’imatges i reconstruir l’estructura completa de la xarxa neuronal d’un ctenòfor de només un dia de vida, revelant que és diferent de tot el que s’havia vist fins ara al regne animal.
I si els cervells van aparèixer dues vegades?
Aquest descobriment, a més, posa en dubte la idea considerada vàlida que el sistema nerviós només va evolucionar una vegada en els animals i que la varietat que observem a dia d’avui prové de les diferents maneres com ha evolucionat des d’aleshores. Tenint en compte no només l’arquitectura única del sistema nerviós dels ctenòfors i el fet que són un dels fílums més antics d’animals, seria possible que aquest tret distintiu hagués aparegut dues vegades: una d’on venim la immensa majoria d’animals i una altra, la dels ctenòfors.
Per acabar de treure’n l’entrellat, és clar, caldria continuar investigant, especialment per veure com es desenvolupen les neurones d’aquests animals. A més, estudis futurs també podrien resoldre altres dubtes sobre el funcionament d’aquest sistema nerviós ja que, si bé les nostres neurones fan servir diferències de voltatge a través de la membrana cel·lular per enviar senyals, no se sap com ho fan les dels ctenòfors.
