El mamífer més antic que coneixem ha estat identificat per un equip d’investigadors de d’Anglaterra i del Brasil. Segons l’article que han publicat a la revista ‘Journal of Anatomy’, l’animal, que tenia un aspecte físic semblant al de les musaranyes actuals, va viure fa 225 milions d’anys, sent contemporani d’algunes de les famílies més antigues de dinosaures, i podria donar-nos moltes pistes sobre l’evolució dels mamífers que coneixem a dia d’avui.
Un avantpassat de principis de l’era dels dinosaures
La identificació s’ha fet gràcies a les restes fòssils dels ossos i, especialment, de les dents. La seva anàlisi ha permès saber que el Brasilodon quadrangularis, un animal que media uns 20 centímetres de llargada, va viure 20 milions d’anys abans que el mamífer més antic que s’havia identificat mai fins ara, el Morganucodon, un animal semblant a un jerbus de què es van datar unes dents en aproximadament 205 milions d’anys.
Sigui com sigui, la datació de les restes del Brasilodon apunten que va viure ‘només’ 25 milions d’anys després de l’extinció massiva que hi va haver entre els períodes Permià i Triàssic, la tercera i més important que hi ha hagut mai. En aquella catàstrofe, més del 90% de les espècies marines i el 70% dels animals que viuen a terra ferma van desaparèixer. Els que van sobreviure van continuar evolucionant i diversificant-se fins a produir la gran varietat d’éssers que habitaven la Terra durant l’era dels dinosaures, inclosos els primers mamífers.
Els dos jocs de dents, una característica dels mamífers
Justament, parlant de dinosaures, en un primer moment es va pensar que el Brasilodon quadrangularis era un rèptil avançat, i no va ser fins que es van analitzar a fons les seves dents que es va comprovar que, en realitat, era un mamífer primitiu. La diferència és que els rèptils canvien moltes vegades les dents al llarg de la seva vida mentre que, en el cas dels mamífers, només en tenen dos jocs, les de llet i les definitives.
El Brasilodon, doncs, és el vertebrat extingit més antic que es coneix que va fer servir dos jocs de dents, un que es desenvolupa quan encara s’és un embrió i un segon que es desenvolupa després del naixement. Segons el que han pogut deduïr els investigadors, a més de ser molt petit probablement vivia en cavitats i túnels excavats per ell mateix, una criatura oculta entre els primers dinosaures, que havien de dominar la superfície de la Terra durant uns 200 milions d’anys.
Gràcies a aquest descobriment, es podrà comprendre millor quin era el paisatge ecològic del Triàssic i posar una peça més al trencaclosques de l’evolució dels mamífers. De fet, la identificació per les dents també és un punt en el debat sobre què defineix exactament un mamífer i una pista que el ‘nostre’ origen podria ser molt més antic del que ens pensàvem.
