Gràcies a l’estudi de l’ADN de dues espècies de vespes grosses, un equip d’investigadors ha descobert per què aquest insectes són tan bons com a espècies invasores. En un estudi publicat a ‘Scientific Reports’, els responsables d’aquest treball apunten que tenen alguns gens que evolucionen molt ràpidament, cosa que els dóna una capacitat altíssima d’adaptar-se a nous entorns.
Uns insectes crucials pels ecosistemes però enormement perillosos com a invasors
Les conegudes com a vespes grosses són, com el seu nom indica, les més grans d’entre les vespes socials, uns depredadors amb un paper ecològic molt important. A les zones d’on són originàries, controlen les plagues, regulant la població de mosques, escarabats, larves i també altres tipus de vespes, ajudant a mantenir l’equilibri dels ecosistemes i també el bon funcionament de l’agricultura.
No obstant això, quan arriben a un nou hàbitat com a espècies invasores, suposen un perill enorme perquè s’hi adapten ràpidament i causen danys ecològics i econòmics importants perquè cacen pol·linitzadors importants com ara les abelles. És per entendre com poden tenir èxit en ecosistemes tan diferents, precisament, que s’ha dut a terme aquest estudi.
Observant les diferències genètiques entre espècies
És la primera vegada, de fet, que es seqüencia el genoma tant de la vespa carnicera (Vespa crabro) com de la vespa asiàtica (Vespa velutina). En comparar els resultats amb els d’una altra espècie de què ja s’havia seqüenciat el codi genètic, com és la vespa gegant japonesa (Vespa mandarinia), s’han observat algunes característiques interessants.
Comparar genomes d’espècies diferents permet conèixer més el seu comportament, com han evolucionat i com interactuen amb l’entorn. En el cas d’aquestes tres espècies, s’ha observat alguns gens que han anat evolucionant molt ràpidament des dels seus avantpassats comuns, alguns dels quals, relacionats amb la comunicació i amb l’olfacte, poden ser crucials en la seva capacitat d’adaptació i explicar per què les vespes grosses han tingut tant d’èxit a l’hora d’establir noves poblacions en regions que no els eren pròpies.
Una troballa que pot ser important per controlar-ne les poblacions
Normalment les vespes grosses arriben a nous hàbitats transportades per accident pels humans. Segons les anàlisis que s’han fet del seu genoma, tenen molts gens relacionats amb la detecció i la resposta a compostos químics, és a dir, a l’olfacte. Això podria ser el que fa que, tan bon punt arriben a un nou indret, trobin quines seran les seves noves preses.
Gràcies a aquest descobriment, els investigadors esperen poder millorar el control de les poblacions d’aquests insectes, tant per millorar els serveis ecosistèmics a les seves zones natives com també frenar l’amenaça enorme que poden suposar per a l’equilibri de la natura als indrets on són espècies invasores.
