La nova espècie de vespa paràsita descoberta a Noruega
La nova espècie de vespa paràsita descoberta a Noruega | Arnstein Staverløkk, NINA, CC BY3.0

!--akiadsense-->

Les mosques daurades, amb els seus exteriors acolorits i brillants, poden semblar uns insectes molt bonics, però aquesta mateixa aparença fa que sigui molt difícil distingir-ne les espècies, que semblen pràcticament iguals. Així, durant més de 200 anys, els entomòlegs han tingut problemes per classificar-les i per determinar quines diferències entre elles són variacions dins la mateixa espècie i quines fan, definitivament, que es puguin classificar com a pertanyents a espècies diferents. Ara, però, un equip de científics de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia ha fet públic, en un article publicat a la revista ‘Insect Systematics & Diversity’, el descobriment d’una nova espècie d’aquesta família, una de molt rara i de què, de moment, només se n’ha trobat un sol exemplar a la península de Lista, a Noruega mateix.

Tot i que les anàlisis d’ADN han facilitat molt la diferènciació entre espècies de mosca daurada –que en realitat són una família de vespes paràsites–, sovint les diferències genètiques entre espècies són molt petites, gairebé tant com les que els distingeixen exteriorment. Aquest va ser el primer pas en la diferenciació de la nova espècie, i els investigadors van continuar investigant per assegurar-se que no s’equivocaven analitzant amb cura el llenguatge de cadascuna de les vespes per veure si era diferent. Els insectes es comuniquen, generalment, a través de feromones, i això és el que permet que espècies molt i molt properes no es reprodueixin entre elles: parlen idiomes químics diferents. En el cas de les mosques daurades, que són paràsites i dipositen els seus ous als nius d’altres abelles i vespes, tenen unes capacitats lingüístiques força desenvolupades. Les larves de la mosca daurada creixen més ràpid i eclosionen abans que les del seu hoste, cosa que els permet menjar-se els ous, les larves i els subministraments que l’hoste havia deixat al niu. Per fer això, però, has de conèixer el llenguatge de l’hoste, i és precisament així com es va distingir l’espècie dels seus parents: tenien hostes diferents i, per tant, “parlaven” llengües diferents.

La nova espècie ha estat batejada com a Chrysis parabrevitarsis per la seva semblança a una altra espècie, Chrysis brevitarsis, i l’únic exemplar que se’n coneix ha estat capturat i el seu cos clavat amb una agulla en una col·lecció d’insectes. Malgrat els avenços, capturar animals com aquest vius per poder-los estudiar continua sent impossible i, en casos com els dels insectes, la desaparició d’un sol exemplar no té cap impacte en la població.

Nou comentari